LA PRESÈNCIA EN L’EDUCACIÓ INFANTIL

La presencia és un dels elements que influeixen de manera més directa quan estem treballant en l’educació dels infants.

Aquest aspecte que tractem, la presència en educació infantil, la vinculem amb la mirada i la paraula, de tal manera que de tots tres elements en puguem anar prenent consciència. Prendre consciència de com ens situem en l’espai, de quina postura corporal tenim, de si estem connectades o no a allò que està succeint, si mirem a tots i cadascun dels infants reconeixent-los, retornant-los la mirada, si som conscients de les paraules que utilitzem, de quins són més o menys afavoridores de l’aprenentatge, etc. Tot això, són les nostres eines principals de treball i, per tant, cal que les posem en valor i parem un moment a reflexionar-hi.
Ens referim a presència quan estem, però també quan som, quan connectem cos, ment i emoció. Presència doncs és prendre consciència d’on estem, del què estem fent i del què estem sentint. Així escrit, pot semblar senzill, però la nostra ment té tendència a economitzar energia, a posar el pilot automàtic en determinades situacions per reduir la despesa energètica que suposa aquesta connexió permanent i tenir consciència plena.
Cal que siguem conscients del que implica tenir o no aquesta presència constant en relació als infants. Sabem per pròpia experiència que ningú millor que les nenes i nens petits capten tot allò que no es diu però s’intueix, tot el que el nostre cos està expressant sense paraules, allò que sentim realment malgrat estiguem dient el contrari… En aquest sentit, els infants tenen un radar específic per saber si estem presents o no, si realment els estem mirant amb la nostra essència o estem desconnectades amb el cap a una altra banda.
Com afavoreix la nostra presència l’aprenentatge? Quan els mirem i hi som presents estem concedint transcendència a allò que està passant, estem evidenciant que és important i ho estem posant en valor. D’altra banda, també estem aportant seguretat física i emocional a l’infant ja que la nostra presència, si hem fet un bon vincle, aporta protecció, seguretat i confiança cap a l’acció i aprenentatge. Per contra, la no presència, el ser-hi a mitges, els transmet que no hi som i, per tant, no els veiem ni els donem importància.
És important doncs, poder aprendre l’art de l’aquí i l’ara que tant bé dominen els infants. Deixar fora de l’estança o aula tot allò que puguem portar carregant, pensaments o idees que no tinguin a veure amb el què està passant aquell dia a l’espai. D’aquesta manera, entrant el màxim de “buides” podrem omplir-nos amb tot allò de nou, meravellós, sorprenent o imprevist que succeeixi, cada dia com una nova aventura on podem acompanyar els nostres infants en el seu desenvolupament i creixement personal, de manera conscient i connectada.
Podem buscar activitats o mecanismes que ens ajudin en aquesta connexió, en detectar els moments en que el nostre cervell es posa en mode pilot automàtic. Podem apuntar aquells pensaments recurrents de tasques que hem de fer després o a casa i decidir que ja hi pensarem un cop sortim de l’estança, reconèixer quan tenim un mal dia per procurar no transmetre allò que ens afecta als infants, buscar moments del dia on estarem presents per a cada infant del grup,…
Tot el que pensem que pot afavorir la nostra presència conscient amb els infants serà positiu però sobretot el que cal és anar prenent consciència de tots aquest aspectes, que ens puguem demanar honestament: quantes vegades al llarg de la jornada a l’escola se’m activa el pilot automàtic? Veiem diferència en els infants quan tenim el 100% de l’atenció dipositada en ell de quan no? Com ens situem en l’espai, estem properes, allunyades, a l’alçada dels infants, com tenim braços i cames? Mirem a tots els infants cada dia, una estona a cadascun? Fem retorn a l’infant del què veiem?
Totes aquestes reflexions i moltes més les hem desenvolupat en un taller online de rol de l’educador/a: mirada, presència i paraula on entrem en cadascun d’aquests elements i us oferim propostes i activitats de reflexió i d’entrenament per enfocar cada vegada millor la nostra intervenció educativa a les necessitats i interessos dels infants. Esperem que us animeu a realitzar-lo!

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

HEM D’ENSENYAR RELIGIÓ A LES ESCOLES? article publicat a Protagonistes ja!

Hem d’ensenyar religió a les escoles? Date: 08/01/2021Author: diomiraprotagonistes La Baula proposa no oblidar les dimensions cultural, històrica i artística de la religió, ni perdre el treball de la dimensió transcendent amb els infants, i aposten per parlar del transcendent a l’escola, com un àmbit més de la persona. https://protagonistesja.wordpress.com/2021/01/08/hem-densenyar-religio-a-les-escoles/

Llegir més →

PROGRAMAR LA VIDA QUOTIDIANA

Sovint, la vida quotidiana a les escoles bressol queda relegada de les programacions educatives, centrant-nos en aquelles activitats més “productives” o més “formals”. Dediquem esforços i energia en pensar objectius i continguts d’aquestes activitats que realitzem de 10 a 11 del matí i ens oblidem de la resta de coses

Llegir més →

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

DISSENYAR AMBIENTS D’APRENENTATGE

Maria Montessori entenia l’espai d’aprenentatge com: “un ambient d’aprenentatge segur, estructurat i organitzat basat en un profund respecte pels nens i en la comprensió i l’amor docents com a motor de creixement i desenvolupament infantil ” i per això creia fermament que calia tenir extrema cura dels detalls per tal

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →