ELS RISCOS DE LA REMUNICIPALITZACIÓ

Recentment hem assistit a una nova tendència en política pública, la remunicipalització dels serveis públics. La crisi econòmica dels consistoris, barrejat amb tantes situacions de malversació de fons públics com de problemes o opacitats en l’adjudicació de contractes públics, ha fet que molts consistoris, demanin de la ma de moviments de la societat civil que aquests serveis estiguin gestionats directament pel consistori.

Primer de tot cal assenyalar que el mot, remunicipalització està utilitzat erròniament, els serveis públics mai han deixat de ser-ho, re municipalitzar implica que aquell servei algun dia va deixar de ser públics i ara volem recuperar-lo.

És important clarificar els termes des de l’àmbit de la gestió, deixant les consideracions polítiques a una banda perquè en aquest cas no ens ajuden a esclarir el tema.

Els serveis son públics i alguns d’ells segons s’assenyala a la cartera de competències municipals i segons la grandària del municipi, alguns son obligatoris i d’altres optatius i alguns serveis també és obligatori que els  gestioni directament el consistori com passa amb la policia local i els altres poden optar per múltiples solucions de gestió, gestió directe, indirecte, amb empreses publiques i també amb moltes possibles tipologies de contractes, concessions, subvencions segons es tracti cada cas. Amb això volem assenyalar una màxima que no hauria de perdre’s mai de vista, i es que la opció de qui ha de gestionar el servei hauria de ser sempre aquella que ofereix major garanties de qualitat i eficiència als seus ciutadans, o sigui aquella que utilitza els diners de tots, de manera més eficient i ens ofereix un millor servei. A partir d’aquí podem optar per diferents opcions, si és que les tenim, i decidir políticament quina ens encaixa més amb els principis polítics del nostre partit o govern.

Per tant , tornant al tema, quan parlem de remunicipalitzar serveis, en realitat estem parlant de serveis que es gestionen per empreses amb un règim de contracte o concessió i que es vol gestionar de manera directe.

Cal tenir en compte que si la remunicipalització es planteja perquè la gestió no s’està fent de manera correcte, els ajuntaments tenen mecanismes molt menys costosos en temps i diners que el de passar a gestionar directament el servei. Per això hi ha un contracte que estipula tots aquests mecanismes reguladors, que sovint no s’apliquen.

La llei de contractes amb l’administració pública és una llei molt garantista en com es realitza l’adjudicació però que té grans llacunes en quan a la supervisió, seguiment i control de l’execució del mateix. Per això una part de la responsabilitat dels contractes adjudicats que no s’estan executant de manera correcte, no només és dels adjudicataris sinó també dels consistoris, que creuen que un cop adjudicada la concessió ja no tenen que tornar a preocupar-se més d’aquell servei o contracte fins al cap de 4 anys quan finalitza la contractació.

Per tant, cal pensar molt bé si remunicipalitzar o millor dit gestionar de manera directe per part de l’ajuntament un servei o contracte és la manera més eficient de fer-ho.  O bé si això suposa una inversió molt gran per part de l’ajuntament que obliga al consistori a contraure un endeutament molt important.

Podem mantenir una gestió indirecta però millorar els elements de control:

  • Començant per millorar els contractes o sigui els plecs de clàusules, hi ha ajuntaments que copien els plecs de l’ajuntament del veí i no pensen en com plasmar allò que realment volen, quan ja està en marxa el contracte és molt difícil de canviar les regles de joc.
  • Afegint en el propi contracte indicadors de seguiment, de la concessió, demanant que sigui facilitada la informació que necessita per portar-ne el control.
  • Designant una persona de l’ajuntament que sigui la garant de seguir el contracte i el concessionari.
  • Exercint controls de qualitat del serveis i de la gestió.

Per tant, que aquesta nova tendència política no sigui un pèndul que com que no hem sabut treballar bé des d’un model ara ho vulguem internalitzar tot, perquè pensem que tenir-ho dins de casa farà que ho fem millor. Només això no farà millor el servei, també haurem de tenir controls de qualitat i ser eficients amb els propis recursos.

Categories:

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Entrades relacionades

COM ORGANITZAR EFICAÇMENT UN SERVEI

En aquest post volíem poder apuntar algunes idees de com organitzar eficaçment i racionalment un servei d’atenció a persones. Sovint ens és complicat tenir una organització que ens ajudi en la seva gestió. Hem de tenir en compte que molt sovint la direcció o coordinació del servei és una professional

Llegir més →

COM IMPLANTAR UNA NOVA METODOLOGIA AL NOSTRE CENTRE

En el serveis d’atenció a les persones existeix un cert debat permanent sobre com millorar i dotar de qualitat les intervencions professionals per tal de poder posar la persona al centre de totes les nostres accions educatives o assistencials. És per això que intentem estar al dia sobre nous mètodes,

Llegir més →

LA MEMÒRIA ANUAL COM A EINA DE MILLORA CONTÍNUA

La memòria anual ens serveix per tenir els espais suficients d’anàlisi i reflexió sobre els fets ocorreguts. Les memòries anuals a les escoles, serveis a la gent gran o centres oberts,  normalment es realitzen al juny/juliol com a acabament de curs, o al desembre com a tancament de l’any. És

Llegir més →

AUDITORIA TÈCNICA ALS SERVEIS A LES PERSONES

Amb el nou any comencen els bons propòsits, els personals I també els professionals. En aquest post volem compartir amb vosaltres una de les millors eines per obtenir una imatge fidel de com estem funcionant i ens proposa millores. Una auditoria no deixa de ser una observació sistemàtica i rigorosa

Llegir més →

LA IMPORTÀNCIA DE LES XARXES DE SUPORT SOCIAL

Una de les funcions principals que realitzen els serveis d’atenció a les persones és la de cohesió social. A través del treball propi de cada centre les persones que hi participen o hi viuen se senten part integrant d’un recurs. Així, el servei, es redimensiona com un espai social on

Llegir més →

SUPERVISIÓ DE LA PRÀCTICA EN L’ATENCIÓ A LES PERSONES

Una de les eines de treball que més utilitzem és la supervisió de la pràctica o observació insitu. Aquesta eina aporta moltíssims elements per poder treballar diferents aspectes, tant els formals, com establiment de criteris, o elements organitzatius com personals de millora de la pròpia intervenció amb elements com la

Llegir més →