Presentació del taller
En aquest taller ens endinsem en els ambients d’aprenentatge a l’escola bressol a partir d’un treball profund en relació a la fonamentació d’aquesta metodologia alhora que us acompanyem en el vostre treball com a equip educatiu per tal que pugueu realitzar una implantació amb èxit. Per això, aquest taller comporta uns exercicis pràctics a treballar de manera individual i en equip per tal d’enriquir el procés. En els vídeos us anem guiant en la realització d’aquestes pràctiques i en el temps aproximat que podeu necessitar per a fer-les.
Vídeo de presentació del taller
Abans d’entrar en matèria us hem preparat un vídeo explicatiu del contingut del taller i com podeu aprofitar-lo al màxim.
En el document 1 dels fitxers adjunts trobareu l’esquema del taller per tal que el pugueu tenir a mà per anar fent el seguiment dels continguts.
Tema 1 Conceptualització del treball per ambients d’aprenentatge
Aquest primer tema consta de tres vídeos en els que ens aproximem a la fonamentació teòrica dels ambients d’aprenentatge, d’on sorgeixen, quins són els elements que configuren aquesta metodologia i com és un treball vàlid en funció de la mirada i visió d’infant que tenim.
Vídeo 1.1 Conceptualització del treball per ambients
Els ambients d’aprenentatge es basen en el concepte que l’espai i l’entorn poden ser font d’estímuls per a l’aprenentatge autònom i autoguiat de l’infant en una interrelació amb els mateixos i, per tant, és necessari que es propiciï aquesta relació positiva entre infant i ambient, a partir de fer-los rics, accessibles i amb reptes segons els interessos i necessitats dels infants.
L’ambient no es pot entendre només com un espai, sinó com un món de relacions i interrelacions, un clima determinat que es crea, es transforma i és viu.
Per tal de classificar els ambients i enfocar-nos als aprenentatges que volem generar, cal que pensem de manera global i anem baixant en detall per tal d’aproximar-nos al què volem que passi amb els ambients (veurem el procés a seguir en els següents vídeos)
Els elements pedagògics que trobem en la concepció dels ambients d’aprenentatge es fonamenten en:
- Constructivisme: A partir de propostes significatives per a l’infant, aquest s’aproxima a les seves necessitats de coneixement per tal d’anar construint i desenvolupant el seu propi aprenentatge.
- Importància de l’espai: L’espai, en educació, no és neutre. Ens influeix a nivell emocional i psicològic i cal prendre especial atenció al seu disseny per tal que afavoreixi processos d’aprenentatge i no els inhibeixi.
- Temps i ritmes: temps per a l’aprenentatge i respecte als ritmes individuals dels infants.
- Acció autònoma: permet el joc, l’exploració, la manipulació i el moviment a partir dels quals construir coneixement.
- Curiositat i motivació: A partir de l’emoció i interès dels infants es generen i fixen de manera més òptima els aprenentatges.
- Aprenentatge social i col·laboratiu: A partir de la interacció amb els altres com a éssers socials amb capacitat de col·laboració, de sentir empatia, d’imitació, etc.
- Integració dels infants, diferents edats, nivells maduratius, etc. A partir d’ambients el màxim de globalitzats i amb diferents possibilitats i reptes.
- Reptes, esforç i afany de superació per tal que l’autoconstrucció de l’aprenentatge es faci de manera significativa segons els propis processos d’aprenentatge.
- Assaig i error, realitzant comprovacions empíriques d’hipòtesis, permeten a l’infant prendre decisions, retroalimentar-se i avaluar les seves accions.
- Aprendre a aprendre, poder traslladar processos a altres situacions en nous contextos i altres reptes.
- Diàleg constant entre persona i entorn com a font d’adaptabilitat de la persona a l’entorn i a la inversa.
Vídeo 1.2 Dinàmica visió d’infant
En aquest vídeo us expliquem com realitzar la dinàmica de reflexió envers la visió d’infant què tenim com a equip educatiu. Aquesta reflexió ens ha de portar a poder perfilar les necessitats dels infants i en com hi donem resposta des de l’escola.
Us proposem una dinàmica bastant complexa però podeu adaptar-la segons les vostres necessitats i realitat amb la finalitat que pugueu acabar desenvolupant aquestes idees:
PILARS ON ENFOQUEM LA NOSTRA ACCIÓ | |
IMATGE D’INFANT CONSENSUADA | |
CRITERIS DE CENTRE I D’EQUIP EN RELACIÓ ALS PILARS I A LA IMATGE D’INFANT | |
CANVIS I MILLORES EN LA NOSTRA INTERVENCIÓ EDUCATIVA |
Aquestes idees són les que han de guiar el procés que comenceu i us han d’ajudar a començar a reflexionar sobre com donem resposta als infants a partir d’aquesta visió compartida i a com ens poden ajudar els ambients d’aprenentatge en aquesta fita.
En els fitxers adjunts trobareu el Document 2 Dinàmica de visió d’infant.
Vídeo 1.3 Què són els ambients d’aprenentatge?
En aquest vídeo ens introduïm en el treball per ambients d’aprenentatge des de les diferents perspectives de l’acció educativa: infant, educadores, espais i materials, àrees d’aprenentatge i propostes educatives.
Tema 2 Planificació del treball per ambients
Per a la planificació dels ambients d’aprenentatge caldrà que ens preguntem primerament un seguit de qüestions:
- Què pretenem amb la implantació d’ambients d’aprenentatge a l’escola?
- Què volem canviar/aconseguir?
- Per què ens ho plantegem ara?
A partir d’aquests vídeos i dinàmiques que us plantegem podeu anar fent aquestes reflexions que us ajudaran en la concreció del què voleu i en poder realitzar una implantació dels ambients adequada a la vostra realitat.
Vídeo 2.1 Planificació dels ambients
En aquest vídeo us plantegem una dinàmica de reflexió per analitzar els condicionants de la vostra escola en relació als ambients amb un seguit de preguntes per cada àmbit per tal que pugueu identificar si són elements potenciadors o detractors de la implantació dels ambients, entenent com a potenciadors aquells elements que ens facilitaran el poder implantar la metodologia d’ambients d’aprenentatge i com a detractors elements limitants que ens poden interferir en la implantació.
Podeu trobar la dinàmica en els fitxers adjunts: Document 3 Dinàmica d’anàlisi de la situació actual de l’escola.
Vídeo 2.2 Full de ruta
Un cop feta l’anàlisi de la dinàmica anterior, tindrem la foto que ens guiarà en la planificació dels ambients i el procés a seguir i ens permetrà fixar-nos objectius tant finals com parcials respecte a la implantació dels ambients.
El procés a seguir haurà de ser de menys a més i ens ha de permetre poder anar incorporant elements que ens ajudin a minimitzar les limitacions que haguem identificat en l’exercici anterior. Reflexionant i comunicant constantment sobre les decisions que anem prenent i seguint el full de ruta que ens haurem marcat.
El procés a seguir serà:
- Realitzar la planificació dels ambients en funció de l’objectiu final que ens plantegem.
- Decidir i planificar el procés a seguir, podem fer una prova pilot, acotada i controlada, per tal de poder testejar la implantació. Caldrà que decidim per on comencem i com ho fem, amb quin temps i quina temporalitat ens marquem i si caldrà que hi hagi responsables per les diferents accions o fases del procés.
- Implantar i realitzar les accions previstes en el procés.
- Realitzar una avaluació de la implantació i del desenvolupament que portem fet, decidir si ens cal realitzar canvis o incorporar millores.
- Comunicar i difondre els canvis que anem realitzant, tant per mostrar transparència en el procés com per recollir evidències i documentar el procés realitzat.
En els fitxers adjunts trobareu el Document 4 Eina de Full de Ruta i en el vídeo us expliquem com omplir-lo.
Tema 3 Programació dels ambients d’aprenentatge
Per a la programació i avaluació dels ambients, cal que tinguem en compte el marc complet de la nostra acció, incorporant aquest recurs en el nostre propi sistema de programació i avaluació per tal que sigui un element integrat en les dinàmiques internes de l’escola.
La proposta que fem de com programar els ambients cal que l’adapteu a la vostra realitat i característiques i a com treballeu actualment els objectius i continguts curriculars, així com tingueu establerts els processos d’avaluació.
La nostra proposta passa per concretar el tipus d’ambient que desenvoluparem i la seva àrea d’aprenentatge per tal de determinar que treballem les diverses capacitats i objectius curriculars amb diferents recursos i propostes i amb la mateixa intensitat.
Així, respecte de les àrees i dels seus continguts, podem anar detallant quin recurs utilitzem per treballar i com es poden potenciar:
Àrea de descoberta d’un mateix i dels altres
La descoberta d’un mateix va estretament relacionada amb la descoberta de l’altre. Tot i que l’altre forma part de l’entorn, es vol subratllar la importància que té en la construcció d’un mateix, en la seva doble dimensió personal i comunitària, la necessària interiorització de l’altre per construir-se un mateix, i la qualitat del desenvolupament emocional i relacional quan aquest altre se sent com a part d’un mateix.
Els continguts d’aquesta àrea estan explicitats en el currículum i es venen a concretar en: la descoberta del propi cos i de les seves possibilitats (motrius, perceptives, expressives i relacionals); la descoberta de les pròpies necessitats i l’adquisició d’eines per a la seva resolució; l’expressió i la progressiva regulació de les emocions; l’establiment de relacions afectives i segures amb les altres persones, així com la progressiva construcció d’una identitat positiva que integra l’autoconeixement i l’autoestima.
En aquesta àrea d’aprenentatge es posen de relleu els continguts relacionats amb el cos, l’acció motriu i la percepció sensorial per tal d’arribar a un coneixement propi, dels altres i de l’entorn en general. Per tant, se’ns obren un món de possibilitats per tal de programar i desenvolupar propostes que puguin contribuir al desenvolupament del coneixement d’aquesta àrea:
- Psicomotricitat / Moviment / Joc psicomotor
- Vida Quotidiana
- Vincles afectius amb l’educadora
- Hàbits personals i socials
- Activitats de manipulació i experimentació
- Treball de les emocions
Àrea de descoberta de l’entorn
Aquesta àrea posa l’accent en la descoberta de l’entorn a través de l’exploració dels seus elements i de la curiositat per al coneixement. Això implica observació, manipulació, transformació, raonament, representació… d’acord amb les seves possibilitats cognitives, motrius i comunicatives.
Aquesta àrea té uns continguts que es relacionen amb el coneixement de l’entorn físic, social i cultural i de la seva apreciació, així com en l’actuació i participació de l’infant en la seva realitat immediata.
En aquesta àrea prenen especial relleu la matemàtica i les activitats i jocs d’exploració i experimentació.
- Activitats lògiques-matemàtiques: tocar, observar, comparar les característiques i les propietats dels objectes, dels materials, dels elements, dels esdeveniments, tot establint-ne relacions lògiques. Agrupar, seriar, ordenar, comparar, apilar… tot establint els primers atributs
- Activitats científiques: fer hipòtesis, comprovar, experimentar amb assaig i error, construir, destruir, etc.
- Exploració sensorial i experimentació d’elements de l’entorn.
- Activitats a l’espai exterior i observació d’elements naturals, vivenciar elements meteorològics, combinació d’elements naturals.
- Sortides a l’entorn natural i cultural.
- Joc simbòlic.
- Celebracions culturals i actes festius
Àrea de comunicació i llenguatges
L’infant explora i utilitza els diferents llenguatges amb què es pot comunicar: corporal, verbal, plàstic, musical… amb aquests llenguatges integrats, l’infant ha de poder esdevenir una persona capaç de comunicar-se i anar aprenent a modular els diferents llenguatges segons els diferents contextos socials i relacionals.
En aquesta àrea els diferents llenguatges es presenten interrelacionats en uns mateixos blocs de coneixements adreçats a desenvolupar capacitats que són vitals per a l’adquisició de nous coneixements.
Els continguts de l’àrea tenen a veure amb la descoberta, l’exploració, l’expressió i la representació dels diferents llenguatges i la seva comprensió en els diferents contextos comunicatius en els que es donin.
El llenguatge és essencial per al desenvolupament dels infants i com a base i globalitzador de tots els seus aprenentatges.
- Foment de l’expressió del llenguatge oral.
- Propostes d’aproximació als llenguatges musical i plàstic.
- Expressió mitjançant el gest, la dansa i el cos.
- Audicions, experimentació amb sons, moviments, etc.
- Activitats d’expressió artística i creativa, ús de diferents elements i materials que enriqueixin l’expressió.
Vídeo 3 Programació i avaluació dels ambients d’aprenentatge
En el Document 5 Fitxa de Programació trobareu una proposta de programació i avaluació dels ambients d’aprenentatge. En el següent vídeo us expliquem el seu contingut i com treballar-la.
Tema 4 Disseny dels ambients d’aprenentatge
En aquest tema us ajudem a fixar-vos en tots els elements que conformen els ambients d’aprenentatge i com tenir-los en compte i potenciar-los per tal d’afavorir els processos autònoms d’aprenentatge dels infants.
Incloem els criteris de disseny, la fitxa per al disseny dels ambients i com procedir en la implantació dels ambients.
Vídeo 4 Disseny dels ambients
En el vídeo desenvolupem els criteris que ha de seguir el disseny dels ambients:
- Criteri estètic: disposició dels elements de l’ambient de manera harmoniosa i agradable, evitant espais atapeïts i escollint el màxim de colors neutres.
- Accessibilitat: L’ambient s’ha de concebre per tal que sigui accessible per a tots els infants que l’han d’utilitzar.
- Material suficient: Cal que pensem el material necessari, amb un número suficient per a tots els infants.
- Plans coberts: Cal pensar amb tots els plans de l’ambient: pla, horitzontal i vertical i aeri per tal de pensar en una ambientació global i harmonitzada.
- Propietats dels materials i objectes: la tria de materials i objectes que ha de contenir l’ambient ha de ser molt curosa i estudiada. Cal que ens fixem primerament en elements de seguretat per als infants. Per moltes possibilitats educatives d’un material, sempre s’ha de prioritzar que no suposi un risc o perill per als infants. Seguidament ens hem de fixar en les seves propietats i possibilitats d’exploració i combinació, pensant que promoguin i facilitin els aprenentatges previstos.
- Materials secundaris: tant importants són els materials principals com els que els acompanyen: possibles decoracions, plantes, safates, caixes, mobles, catifes, coixins, etc. Tot ha de tenir una coherència i sentit estètic i ha de promoure que l’interès es fixi en el material a manipular i explorar, tot propiciant un ambient agradable, acollidor i viu.
- Il·luminació: pensem en la il·luminació actual que tindrà l’ambient i amb què comptem per il·luminar-lo. A partir d’aquí, valorem si cal reforçar-lo amb alguns punts de llum accessoris o caldrà reduir la il·luminació perquè és massa directa i no afavoreix un determinat tipus d’activitat
- Motivador de curiositat i interès: La disposició de l’ambient ha de ser atractiva, ha de convidar a la interacció. Podem pensar en diferents disposicions per realitzar al llarg del temps i que motivin la curiositat dels infants per tal que es pugui mantenir el seu interès. Si tenim diverses disposicions pensades d’inici ens serà més fàcil realitzar canvis i modificacions per incrementar el seu interès.
- Límits de l’ambient i de les activitats: Quan pensem en el contingut i disposició de l’ambient, també hem de pensar en els seus límits i contorns. Si volem acotar al màxim les activitats de l’ambient en el mateix ambient o bé ens sembla bé ampliar el radi d’acció, cal que ho tinguem clar per tal de definir els límits d’una manera més acotada o més oberta i per tal de composar l’ambient d’una manera o d’una altra.
- Convivència d’ambients: La convivència de diferents ambients en un mateix espai fa necessari pensar-los de manera conjunta tant per afavorir que hi hagi una coherència entre ells com per pensar com voldrem que sigui el desenvolupament de l’activitat. Si plantegem posar ambients diferents en un mateix espai cal que tinguem clar com limitarem cada ambient per fer-lo reconeixible i identificable per part dels infants, quins elements poden ser els identificadors i com voldrem que es desenvolupi l’activitat: ja ens interessa i volem que hi pugui haver traspàs d’infants entre ambients? I en el cas del material, ens sembla bé que es pugui utilitzar material d’un ambient en un altre? Per què? Com farem per afavorir-ho o evitar-ho?
Per tal de dissenyar els ambients us proposem una Fitxa per al disseny que és el Document 6 dels fitxers adjunts. Per ajudar-vos en aquest disseny us facilitem també el Document 7 d’idees i inspiracions per al disseny d’ambients amb imatges d’ambients i materials inspiradores i idees força que us puguin ajudar en la concreció i implantació dels ambients.
Tema 5 El rol professional en els ambients d’aprenentatge
Aquest punt és la clau de tot el taller, el rol de l’educadora en els ambients ha de poder mantenir el difícil equilibri entre el deixar fer i el propiciar l’aprenentatge, per tant hi ha d’haver certa direccionalitat en la nostra intervenció per tal d’assolir els objectius proposats però hem de deixar espai per a l’autoaprenentatge, entenent que és a partir dels propis interessos i necessitats que l’infant va construint els seus propis processos i que aquests es fixen amb major intensitat i són més perdurables quan parteixen de la motivació de l’infant i són significatius per a ells. D’aquesta manera, l’educadora ha de preveure una interacció lliure de l’infant amb l’ambient on aquest pugui trobar aquells elements que necessita per a construir el seu aprenentatge i, alhora, tingui un paper actiu però no protagonista i deixi fer però intervingui en moments claus per a reforçar, consolidar o promoure determinats aprenentatges.
Vídeo 5.1 el rol de l’educador/a
A continuació donem algunes idees de quin ha de ser el paper de l’educadora, les quals, resumidament, són les següents:
- Donar lloc a l’imprevist: Malgrat haurem planificat i dissenyat els ambients d’aprenentatge amb una clara intencionalitat educativa, els infants sempre ens acaben sorprenent i realitzant jocs, interaccions i activitats que no teníem previstes. A més, ens podem trobar que l’activitat que realitzin no estigui dins del “marc” de continguts de l’ambient, tal i com el teníem plantejat.
- Fixar límits: Per tal d’emmarcar l’activitat cal que l’educadora pugui fixar uns límits de la mateixa. Aquests límits han de ser consensuats per tot l’equip, han de ser pocs i clars i sempre els mateixos. Per tant, en aquest sentit, cal que l’educadora tingui la capacitat de fixar aquests límits i recordar-los, tenint clar que han de ser un marc d’actuació per als infants que els han d’aportar seguretat i, per tant, cal que hi hagi una constància i equitat en el seu recordatori.
- Intervenció reflexionada: Les opcions que anem prenent respecte a la nostra intervenció o no en el joc de l’infant han de venir motivades sempre per una reflexió pedagògica al voltant de quin tipus d’intervenció pot afavorir o, per contra, coartar l’aprenentatge dels infants a partir d’una interacció lliure amb els ambients. I, sobretot, cal que la nostra intervenció vingui guiada per les necessitats dels infants en relació al seu propi procés d’aprenentatge, si cal proposar-li nous reptes o reptes més complexos, si cal motivar-lo més o menys, si cal ajudar-lo a centrar l’atenció i l’activitat,… Tot aquest coneixement que tinguem de cada infant i dels seus processos és el que ens ajudarà a plantejar una intervenció pedagògica reflexionada i, per tant, modulada segons les necessitats educatives.
- Deixar temps: És important remarcar la importància de deixar espais de temps suficients per al desenvolupament de l’activitat per tal de poder arribar allà on necessitin i per a poder resoldre conflictes o superar els possibles reptes que es puguin trobar per si sols, buscant i utilitzant les seves pròpies estratègies.
- Oferir seguretat i afecte: Aquests aspectes són sempre presents en el rol de l’educadora, la qual s’ha d’erigir en la principal font de seguretat i d’afecte per als infants a l’escola. En l’àmbit del treball per ambients, vinculant-ho a l’acció lliure de l’infant, cal que hi hagi sempre present aquest sentiment de seguretat per tal que l’infant se senti en condicions per explorar lliurement l’espai i els materials, ja que sense aquest element l’infant pot inhibir-se o no expressar-se i actuar lliurement.
En el vídeo també us proposem fer una dinàmica d’autoavaluació a partir dels elements que hem detectat de rol de l’educador/a. Aquesta dinàmica d’autoavaluació la trobareu en els fitxers adjunts en el Document 8 Dinàmica d’autoavaluació.
Vídeo 5.2 Estratègies d’intervenció
Finalment, en aquest últim vídeo us donem pautes i estratègies per a la intervenció en els ambients d’aprenentatge i des del rol que hem definit anteriorment.
La nostra intervenció ha d’abastar tant la nostra presència, com la nostra mirada, com la nostra paraula, tot amb la idea d’acompanyar els processos d’aprenentatge dels infants en els ambients a partir del coneixement i el respecte a les seves necessitats.
En el Document 9 Preguntes obertes per ambients us facilitem una eina molt útil per a la intervenció educativa en els ambients d’aprenentatge.
Esperem que hagueu pogut seguir el taller i realitzat les dinàmiques proposades per tal de poder-vos iniciar en el treball per ambients d’aprenentatge a l’escola bressol.
Si voleu fer-nos arribar algun dubte, suggeriment o millora en relació a aquest taller us podeu posar en contacte amb nosaltres a labaula@labaula.org.
Moltes gràcies per l’esforç, l’interès i per comptar amb nosaltres en el vostre procés formatiu i d’aprenentatge continu!