Arrel de la taula de debat de la Fundació Jaume Bofill sobre Com t’ha anat l’escola? Què funciona en l’acompanyament familiar a l’escolaritat. Volem fer-vos arribar les principals idees que a nosaltres ens van impactar més. Així com les idees que a nosaltres ens ha suscitat per si us poden acompanyar en les vostres reflexions.
Us deixem el link de la conferència i la taula rodona.
Jaume Blasco i Silvia Blanch son els ponents de la primera part de la sessió.
Algunes preguntes que intenta respondre el debat:
- Quins tipus d’acompanyament familiar a l’escolaritat tenen una incidència més positiva en els processos d’aprenentatge dels fills?
- La implicació a casa,
- La involucració parental a l’escola,
- La comunicació amb mestres i professors?
- Quins programes d’acompanyament familiar són més efectius a l’hora d’activar aquelles formes d’implicació parental amb més impacte, i quin efecte acaben tenint en el progrés educatiu d’infants i adolescents?
- Com podem per avançar cap a programes d’acompanyament familiar més efectius en el curt i en el llarg termini a casa nostra? Quins recursos professionals, organitzatius i materials es requereixen per fer-ho possible?
Qualsevol família s’implica en el procés d’aprenentatge dels seus fills, tothom un dia o altre pregunta com t’ha anat l’escola avui o ajuda als seus fills a fer els deures de tant en tant. Segurament la pregunta seria de quina manera s’impliquen i en què? I sobretot si aquesta 
implicació té una correlació amb l’escola o està del tot desvinculada.
La investigació que es presenta versa només en la vinculació entre implicació parental i millora de resultats acadèmics, sense obviar que la implicació genera molts altres efectes positius i no menys importants en els infants.
Comencem amb una evidència que s’ha comprovat en els diferents estudis que s’han fet al respecte a nivell internacional.
Les famílies que tenen un nivell socioeducatiu més alt, tenen un seguiment i una implicació més alta en l’escolaritat del seu fill/a
Quines formes d’implicació parental hi ha?
- Implicació a casa : comunicació, planificació estudis, Suport a fer els deures, Suport en la lectura
- Implicació de pares i mares a l’escola: voluntariat, festes, ampa,
- Comunicació entre casa i l’escola: reunions, comunicació informal, entrevistes
Que se sap sobre la implicació espontànea?
La implicació parental i rendiment escolar alt en general son correlacionades. No està demostra que una sigui conseqüència de l’altre, sino que s’acostumen a donar les dues juntes.
De totes les coses que poden fer els pares, la implicació a casa és el factor més rellevant i vinculat als resultats acadèmics.
Les expectatives que els pares tenim sobre els nostres fills és un factor més rellevant que el suport a fer els deures pels seus resultats acadèmics. Aquest és un aspecte molt important que ens obliga a un minut d’introspecció. Jo quina imatge tinc de mi mateixa? Crec que puc aconseguir tot el que em proposi? O ja em limito d’entrada? Segurament no podrem tenir unes expectatives lliures de prejudicis vers els nostres fills i filles si abans no ho hem sabut fer amb nosaltres mateixos.
La importància que els mestres mostrem als pares una imatge positiva dels seus fills és cabdal. Si tenim en compte aquesta dada, encara hauríem de ser més curosos a l’hora d’utilitzar les paraules adequades per parlar dels infants, per transmetre totes les seves potencialitats als pares. En general només parlem amb els pares quan tenim alguna cosa a comentar que no va bé, algun problema, donem importància sobretot a transmetre tot allò que fan bé també.
Una dada molt importat sobre els deures, que ens explica el Jaume Blasco és que per focalitzar els esforços de mestre i pares en allò que realment dona resultats. L’ajuda que els pares donem als fills mentre fan els deures no té cap efecte en els seus resultats acadèmics. En realitat fins i tot té efectes negatius, si tenim en compte, el clima familiar que es genera, quan els deures son una font de conflicte a casa.
Els estudis ens demostren que és millor ajudar-los a planificar-se i a que sàpiguen organitzar-se el seu temps. Que aprenguin a concentrar-se, a llegir bé a saber fer un resum o un esquema que no pas ajudar-los a fer els deures.
Si conec les mestres, el seu nom, quina matèria imparteixen, quins projectes estan treballant a l’escola, podrem establir converses que vinculin els dos estaments. Lluny de parlar dels deures o de convertir-nos en mestres a casa. Podem ajudar a resoldre un dubte però els deures els han de fer els infants. Des de l’escola també cal fomentar uns deures adequats per als infants i no suposar que com que els pares hi estaran a sobre els hi donem coses que en realitat sabem que sols no podran fer. Això és un tema extens d’un altre post, però molt vinculat a aquest. Ja que si tenim en compte que les famílies amb menys nivell educatiu, estan menys implicades, no fem que aquesta desigualtat sigui encara més gran des de l’escola.
Ara bé, primer caldrà que des de l’escola acompanyem a les famílies, perquè elles puguin fer aquesta feina amb els seus fills. Per tant un programa específic sobre aquest tema seria molt necessari que s’oferís de manera permanent a les escoles.
Quan la implicació no és espontània i es realitzen programes per motivar i capacitar a les famílies.
La participació en els programes busca 3 tipus de canvis:
- Apoderament de pares i mares. Que sentin que poden i que en saben.
- Motivació, que sàpiguen que es important pel futur dels seus fills
- Increment competencial: Dotar-los de noves habilitats per poder acompanyar als seus fills
En general als tallers i cursos ja s’apunten els pares que ja estan motivats i en son conscients de la importància. Per tant caldrà fer un esforç extra per analitzar quines famílies s’hi apunten i fer un reforç perquè ho facin aquelles que més ho necessiten.
La majoria d’estudis diuen que els tallers i programes funcionen, però de manera moderada. Fer cursos i tallers per pares té efectes en la millora dels aprenentatges dels infants de manera no prou significativa. Tenen major impacte aquelles activitats focalitzades, com per exemple eines per fomentar la lectura en els fills. Més que no pas un programa que busqui millorar les habilitat en general, aquells que pretenen millorar un únic aspecte i ho fa de manera concisa i concreta reb resultats millors que els programes extensos i generalistes. Els programes més breus son més efectius que els llargs.
Com podem captar a la població més vulnerable i amb menys capacitats parentals?
Implicar-se té un requisit previ, de reconèixer l’altre, interessar-se per l’altre, i donar-li la mateixa importància que a tu mateix. Les dues institucions, casa i escola cal que facin un primer pas de reconèixer’s en igualtat i compartint espais comuns. El primer que caldrà és fer una feina interna a nivell d’equip educatiu de replantejar els prejudicis previs que tenim sobre les famílies. En general sempre diem que son molt importants però en realitat sovint no les tenim en compte, ens 
molesten, no sabem com vehicular la seva participació d’una manera positiva.
Hi ha Estereotips o prejudicis que cal trencar per començar:
- De famílies vulnerables, els infants tenen dificultats en l’aprenentatge. Això no és causa efecte el 100% de les vegades. Cal que nosaltres com a educadors tinguem una expectativa igual d’alta vers tots els infants, provinguin de la família que provinguin.
- Com a famílies: val més temps de qualitat que quantitat. És important passar temps amb els nostres fills, anar-los a buscar a l’escola, parlar amb els mestres, participar en les festes, però sobretot estar el màxim de temps possible amb ells.
Hi ha programes específics com el Lexic que fomenta la lectura a casa que està donant molts bons resultats. Així com programes de foment a les matemàtiques que encara que menys populars son molt positius també.
Participar a l’escola, venint a explicar la teva feina a la classe, portant material perquè construeixin la màquina del temps o ajudant a la campanya de recollida de joguines. Transmet als infants que per nosaltres l’escola és important, que hi dediquem temps, aporta una vinculació molt més positiva per als infants amb el centre. És de suposar que tindrà efectes indirectes positius en el seu nivell d’aprenentatge. A més d’un valor educatiu molt important en altres aspectes com la pròpia imatge, la vinculació social, l’autovaloració etc..
Quines barreres hi ha perquè es generalitzin els programes d’implicació de les famílies a l’escola?
- Culturals: les creences de les pròpies famílies que no han tingut mai aquesta experiència
- Polítiques: no hi ha aquesta línia política que provoqui accions de manera general
- Psicològiques: prejudicis contra les famílies
- Males experiències dels pares a l’escola
- Organitzatives: temps, espais
Com a equip cal que repensem la participació de les famílies a l’escola, i cal fer-ho d’una manera valenta, sense pors a la intromissió, però també estructurada. No es tracta d’obrir les portes i prou, sinó d’analitzar en quins espais necessitem a les famílies i perquè? No hi ha res pitjor que crear falses expectatives sobre la participació i un cop hi estàs participant, sents que en realitat no ets benvingut, que el que proposes incòmode i a sobre no tens cap retorn del perquè ha servit o servirà la feina que has fet.
Per tant caldrà que fem una proposta seriosa de participació, i que la compartim amb les famílies per conèixer que necessiten elles de nosaltres també.
És important crear els programes però encara ho és més acompanyar-los perquè es sostinguin en el temps. Crear un programa és molt costós i sovint veiem com aquests funcionen uns anys i després moren i un temps després torna a sortir una proposta similar, que en realitat no hagués calgut si haguéssim mantingut el focus en aquell primer programa. Un altre factor important i encara més difícil de trobar és l’avaluació o mesura de l’impacte dels programes per a la seva redefinició. Per això el nostre consell pels equips educatius i les famílies és que més val engegar una acció, sostenir-la en el temps i avaluar-la per redefinir-la i ajustar-la a la nostra realitat, que apuntar-se a tots els programes que promouen les institucions pertinents però no donar-ne continuïtat.
Hem de tenir clar que TOTHOM EDUCA , que els infants ens necessiten a tots dos, família i escola treballant plegats.
