Parlant amb unes mestres d’escola bressol, em comentaven que els nadons, que no les havien conegut sense mascareta i que no tenien el llenguatge oral per fer-se entendre, només amb la mirada havien après a conèixer-les i a comunicar-se amb ells i elles. Això em va recordar com d’oblidada tenim
Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la
Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.
Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada
Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat
Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis
Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar
Un cop passats els primers dies de confusió i nervis, vam passar per diferents estats d’ànim, cadascú els seus, segur que en moments força negatius, potser a dies o estones una mica amb sensació de muntanya russa. Un cop passat el confinament, volíem posar la òptica en tot allò de
Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i
Al mateix temps que es va definint i refermant la personalitat de les persones en aquestes edats de creixement, es van definint també els interessos, els gustos i les preferències. En aquest sentit, en aquestes edats és quan els infants realitzen més extraescolars de tot tipus i on les vacances,
Un dels elements propis d’aquestes edats, sobretot entre els 3 i els 8 anys és la gestió de la imaginació i de la creativitat. Com podem afavorir la creativitat per tal que sigui font de la seva singularitat i que li permeti explorar nous camins que també li serviran més
Un dels aspectes més importants que es dona en aquestes edats té a veure amb les relacions humanes. S’inicien en la construcció i gestió de les amistats i relacions entre iguals. Aquest fet pot comportar haver de viure situacions d’afecte, de vincle que no sempre es corresponen i poden causar
Es dona un fenomen curiós que no acabem d’entendre en relació a la informació, documentació i formació relativa a la criança dels infants i és que trobem un volum ingent de continguts, articles, formacions, jornades, etc. referents a la primera infància de 0 a 3 anys i aquest volum d’oferta
Que els infants aprenen per imitació és quelcom que coneixem, però fins a quin punt és important conèixer com funciona el procés d’imitació? Doncs és bàsic en l’aprenentatge dels infants. Proveu de fer l’exercici de dir-li a algú que us imiti dient-li que faci quelcom com per exemple posa’t la
L’altre dia la meva filla de 2 anys i 8 mesos va trencar un ou per primera vegada, va trencar un ou ben trencat, ni un tros de closca al plat. La seva cara de felicitat era immensa, per fi ho havia aconseguit! i la meva es clar! Em va
Quan som mares i pares sentim una barreja d’emocions molt forta. Sobretot els primers mesos i anys de vida tenim un còctel de sentiments que en podríem dir contradictoris però que ens acompanyaran en major o menor mesura al llarg de la criança: amor, passió, tristesa, dubte, por, responsabilitat, angoixa,
L’altre dia parlàvem amb unes mestres i mares a l’hora sobre l’educació dels fills i filles i de lo complexe que és tot plegat. Sobretot perquè en la majoria dels casos volem educar diferent de com ens van educar a nosaltres. I no en sabem, no ens n’han ensenyat, potser
Avui a l’escola he vist com un nen d’un any plorava al separar-se de la seva mare a les 9h del matí. I la mestre li preguntava que et passa? I la mare ha contestat per ell… està fent una marranada! I quelcom se m’ha remogut a dins… m’he posat
L’altre día un bon amic em deia que estaven esperant una filla i vaig pensar ni t’imagines el que t’espera. Perquè no es pot explicar amb paraules, és quelcom que s’ha de sentir, i en realitat tampoc és veritat que tothom que té fills ho senti així. Per això li
A vegades ens passa que els nostres fills i filles fan alguna cosa i saltem, sentim com si tinguessin l’habilitat de tocar-nos aquell botó que fa que un munt d’emocions surtin una mica incontrolades, un crit, molts crits, un cop de porta , un cop al cul…. És la ira.
