VIGILA QUE ET PRENEN EL PÈL!

Suposo que haureu sentir dir aquestes paraules moltes vegades, o us les han dit a vosaltres mateixos advertint-vos sobre els vostres fills i filles. Hi ha imaginaris col·lectius sobre la criança que s’han instal·lat en els nostres models de criança i que hem de poder extirpar. Perquè les falses creences comporten actituds de resposta sobre allò que es creu, que no son gens adequades segons el nostre parer. Perquè creiem que un nadó que acaba de néixer pot arribar a prendre el pèl a la seva mare perquè s’adorm quan està en braços però en canvi plora si el deixen al llit? Pensem-hi… no ens està prenent el pèl, un nadó no té aquesta capacitat cerebral, ens està dient simplement que li agrada més estar als nostres braços, se sent més segur, més protegit, més calentó, sent els nostres batecs igual que quan estava a la nostra panxa. Qui no escolliria si pogués estar acotxat per la mare en comptes d’anar-s’en a dormir sola? Deixem de pensar i de dir que els nens i nenes ens prenen el pèl, pensem què vol dir que ens prenen el pèl. Que tenen la capacitat d’enganyar-nos d’una manera premeditada, i que això ens ho fan a nosaltres per fer-nos mal? Els nostres fills i filles ens estimen, a vegades malgrat totes les errades que comentem amb ells, ens troben meravellosos i els millor pares i mares del món. Recordem això quan ens vingui aquesta idea tant arrelada que els nens son una espècie d’éssers malèvols que per sortir-se’n amb la seva utilitzen diferents estratègies per enganyar-nos. Els nens i les nenes juguen, sovint es passen el dia jugant i la nostra manera de veure la vida i les tasques del dia a dia estan tant allunyades de la seva, que creiem impossible que ells puguin estar jugant, quan nosaltres tenim mil coses a fer i no descodifiquem el seu comportament com el que realment és, simplement un joc la majoria de vegades. No busquem dobles intencions en el que fan. D’altres és cert que no els agrada el que els hi hem fet per menjar o el que els hi diem que han de fer i busquen les seves estratègies  per no haver-ho de fer. Qui no ho fa això? Però això no és perquè ens vulguin prendre el pèl com si els seus actes estiguessin motivats per la idea de guanyar-nos la partida i imposar la seva voluntat a la nostra pel simple plaer  de sentir el poder que tenen sobre nosaltres. Els nens, els nostres fills i filles que ens estimen infinit no pensen aquestes coses, només no els agraden els pèsols i no volen menjar-se’ls, final de la història. I quan la famosa frase del teu fill t’està prenent el pèl ve acompanyada de la premonició, de si no ho pares ara, quan sigui gran serà pitjor, i ja t’estàs imaginant que passar dels pèsols a la tortura psicològica deu ser el més natural… Si us plau, tots els visionaris del món sobre els fills dels altres, no cal que compartiu les vostres neurosis, perquè no els ajudeu, si no es que teniu una fórmula perquè el nen es mengi els pèsols sense crits ni amenaces. Els nens i les nenes necessiten límits clars, i quan intenten saltar-se les normes haurem de valorar si es tracta d’un límit que no poden saltar-se,  o de quelcom que podem negociar amb ells. Però és molt important que enfrontem tant els límits com la flexibilitat en la gestió d’altres normes des de l’amor i el convenciment que els nostres fills no són uns manipuladors ni tenen plans ocults per minar la nostra autoritat. Ells com nosaltres tenen gustos i preferències i la seva pròpia voluntat i tenen les seves petites lluites per poder gaudir d’allò que prefereixen. Això és quelcom de molt positiu, de fet n’hauríem d’estar contens, és signe d’autonomia i de no submissió, ara això ens comporta haver de gestionar la seva autonomia i no sempre és fàcil. Posem en quarantena allò que s’ha dit sempre sobre els nens i les nenes i reflexionem-hi abans d’abraçar-ho i actuar segons uns prejudicis que només ens ho posen més difícil en la ja complicada d’educar als nostres infants.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →