TU DEL BARÇA , JO DEL MADRID

Ens podem trobar en que un dia arriba el nostre fill o filla de l’escola i ens diu que vol fer la comunió perquè hi ha algun amic seu que la farà i li ha explicat que faran una festa i tindrà regals i, és clar, això a la nostra filla li sembla d’allò més interessant. És un tema complex d’abordar ja que per un cantó potser si a casa no som catòlics, li direm que no, perquè és una celebració d’una religió que no és la nostra. Però quan parlem de donar llibertat als nostres fills i d’acompanyar-los en les seves decisions malgrat no hi estiguem d’acord, també parlem d’això, haurem de pensar com podem gestionar aquesta demanda. Evidentment cal començar despullant el fet de fer la comunió de vestits bonics, regals i festes, podem intentar explicar-los què significa en realitat fer la comunió o buscar algú que li pugui explicar. Si continua estant interessada a fer la comunió, podem apuntar-la a catequesi, és un pas previ imprescindible que pot ajudar a dissipar les ganes o bé pel contrari a trobar algun sentit al fet de fer la comunió més enllà del que tenia a l’inici. I arribat el dia farà la comunió si nosaltres hi hem accedit i l’haurem d’acompanyar amb festa o sense. És molt complicat acompanyar als nostres fills quan el que ells escullen discrepa molt profundament del que nosaltres pensem o volem per a ell o ella. Sobretot quan parlem de creences, de religió, inclús sense voler trivialitzar d’equips de futbol, perquè que a un pare o mare culer li surti un fill/a fan del Cristiano Ronaldo és complicat de pair, i si ens demana que li comprem la seva samarreta què farem? Perquè una cosa és deixar-lo fer sense posar gaire mala cara o almenys dissimulant-la i l’altre és haver-s’hi d’implicar, gastar-se els diners per comprar una cosa que no volem i veure el nostre fill passejar-se amb un símbol que no compartim. Però aquest és l’autèntic exercici de llibertat, perquè està clar que quan coincidim entre el que ell vol i el que nosaltres també volem, no estem fent cap esforç. L’autèntic exercici de deixar-lo viure i triar en llibertat es dóna sobretot quan no coincidim però continuem sent-hi per ell. Per molt que ens costi, fer aquest exercici ens aporta una dosi d’humilitat, els nostres fills arriba un dia que deixen de fer tot el que nosaltres ens agrada, deixen d’imitar-nos i de seguir-nos per tot i comencen a tenir el seus propis criteris. Això és quelcom molt positiu, està construint la seva personalitat diferenciada de la nostra. És també un exercici d’aprendre a respectar als teus fills, i fer-ho sobre allò que no comparteixes amb ells. És un missatge pels teus fills que construeix ponts ferms cap al futur en la vostra relació. El que els hi estem dient és, malgrat no estigui d’acord amb tu, sempre hi seré per a tu. Estem sent model per a ells, no podem només voler ser-hi, no podem només estimar quan l’altre ens és semblant també hem d’aprendre a estimar a aquell amb el qui discrepem. Les persones no som blanc o negre, les persones som de molts colors i no sempre coincidim amb tots, però és quelcom molt positiu tenir relacions amb persones que siguin diferents a nosaltres perquè segur que ens aporta molt més que buscar gent que sempre sigui igual a nosaltres. 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →