M’agrada fer un joc amb els meus fills, quan no s’ho esperen els hi dic, vine que t’he de dir un secret i llavors els hi dic a cau d’orella t’estimo. I el seu somriure satisfet i ple, m’omple al veure com aquest t’estimo per ells és important i entenen el significat encara que no els hi hagi explicat mai. Algunes vegades el meu fill, quan li dic vine que t’he de dir un secret em diu, ja se el que em diràs, que m’estimes… i un dia li vaig dir, que era important valorar els t’estimos, que eren un regal i que no tothom tenia la sort de sentir-ho dir tant sovint. Això em va fer pensar en quants de nosaltres no hem sentit dir gairebé mai que ens estimen als nostres pares, especialment al pare. Quants pares homes han patit l’estigma de criar-se sota les creences que expressar els sentiments els feia dèbils i per tant no han escoltat mai als seus pares dir-los t’estimo o expressar el que senten en general i vers ells. També n’hi ha que pensen que és millor no regalar les orelles als fills amb coses boniques perquè no s’adormin confiats i autocomplaents. Que cal exigir-los sempre una mica més. Totes aquestes creences i d’altres estan encara en els nostres bagatges culturals i poden tenir un paper més o menys actiu a l’hora d’educar als nostres fills i filles. Però cal ser-ne conscients. Per això és important primer adonar-nos-en de com vam ser educats nosaltres, et deien t’estimo sovint els teus pares? Com et fa sentir això? Vols fer-ho diferents amb els teus fills? Dir t’estimo és un regal per l ‘altre, però sovint també és una necessitat pel qui ho expressa, quan sents tant dins teu la necessitat de fer-li saber a l’altre lo important que és per tu, lo bé que et fa sentir compartir la vida amb ell o ella. Expressar els sentiments obertament, és realment una prova de fortalesa i seguretat amb un mateix, al contrari del que sempre s’havia transmès. Mostrar el que sents és deixar al descobert la part més sensible de tu mateix i per tant exposar-te a que et facin mal. Per això s’ha de ser molt valenta! Sovint la meva filla explora els meus límits fins que els troba, em poso nerviosa i a vegades acabo cridant, i això no m’agrada, vaig provar de canviar el que feia, quan veig que m’estic acostant a límit l’abraço i li dic, malgrat tot el que facis t’estimo i t’estimaré sempre. I ella baixa com un suflé, em somriu, m’abraça i se’n va tranquil·la. Cap tècnica funciona sempre i en tot moment, però aquesta té uns efecte increïbles, per ella i per mi. Dir t’estimo quan estic enfadada és difícil, connectar amb l’altre quan el que et ve de gust és cridar-lo és difícil. Però el t’estimo en aquell moment fa que em connecti amb una part de mi que em reconcilia amb la meva filla, i reordena l’ordre de les coses, l’amor que sento per ella és molt més fort i més important que el rollo de paper de wàter que acaba d’escampar pel terra 😉. No ens estalviem cap t’estimo, al contrari, diguem-los hi tots el que sentim, sempre que puguem i ho sentim de veritat, amb aquesta paraula o amb la que cadascú senti. Sentir-se estimat és la base sobre la que els nostres fills i filles creixeran i incorporaran la resta de coses que els faran ser qui ja son.
