T’ESTIMO

M’agrada fer un joc amb els meus fills, quan no s’ho esperen els hi dic, vine que t’he de dir un secret i llavors els hi dic a cau d’orella t’estimo. I el seu somriure satisfet i ple, m’omple al veure com aquest t’estimo per ells és important i entenen el significat encara que no els hi hagi explicat mai. Algunes vegades el meu fill, quan li dic vine que t’he de dir un secret em diu, ja se el que em diràs, que m’estimes… i  un dia li vaig dir, que era important valorar els t’estimos, que eren un regal i que no tothom tenia la sort de sentir-ho dir tant sovint. Això em va fer pensar en quants de nosaltres no hem sentit dir gairebé mai que ens estimen als nostres pares, especialment al pare. Quants pares homes han patit l’estigma de criar-se sota les creences que expressar els sentiments els feia dèbils i per tant no han escoltat mai als seus pares dir-los t’estimo o expressar el que senten en general i vers ells. També n’hi ha que pensen que és millor no regalar les orelles als fills amb coses boniques perquè no s’adormin confiats i autocomplaents. Que cal exigir-los sempre una mica més. Totes aquestes creences i d’altres estan encara en els nostres bagatges culturals i poden tenir un paper més o menys actiu a l’hora d’educar als nostres fills i filles. Però cal ser-ne conscients. Per això és important primer adonar-nos-en de com vam ser educats nosaltres, et deien t’estimo sovint els teus pares? Com et fa sentir això? Vols fer-ho diferents amb els teus fills? Dir t’estimo és un regal per l ‘altre, però sovint també és una necessitat pel qui ho expressa, quan sents tant dins teu la necessitat de fer-li saber a l’altre lo important que és per tu, lo bé que et fa sentir compartir la vida amb ell o ella. Expressar els sentiments obertament, és realment una prova de fortalesa i seguretat amb un mateix, al contrari del que sempre s’havia transmès. Mostrar el que sents és deixar al descobert la part més sensible de tu mateix i per tant exposar-te a que et facin mal. Per això s’ha de ser molt valenta! Sovint la meva filla explora els meus límits fins que els troba, em poso nerviosa i a vegades acabo cridant, i això no m’agrada, vaig  provar de canviar el que feia, quan veig que m’estic acostant a límit l’abraço i li dic, malgrat tot el que facis t’estimo i t’estimaré sempre. I ella baixa com un suflé, em somriu, m’abraça i se’n va tranquil·la. Cap tècnica funciona sempre i en tot moment, però aquesta té uns efecte increïbles, per ella i per mi. Dir t’estimo quan estic enfadada és difícil, connectar amb l’altre quan el que et ve de gust és cridar-lo és difícil. Però el t’estimo en aquell moment fa que em connecti amb una part de mi que em reconcilia amb la meva filla, i reordena l’ordre de les coses, l’amor que sento per ella és molt més fort i més important que el rollo de paper de wàter que acaba d’escampar pel terra 😉.  No ens estalviem cap t’estimo, al contrari, diguem-los hi tots el que sentim, sempre que puguem i ho sentim de veritat, amb aquesta paraula o amb la que cadascú senti. Sentir-se estimat és la base sobre la que els nostres fills i filles creixeran i incorporaran la resta de coses que els faran ser qui ja son.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →