SORORITAT

No sé si haureu sentit a dir aquesta paraula que encara ens resulta estranya a la majoria, jo l’havia escoltat i llegit diverses vegades, però no acaba de connectar amb el seu significat. Fins que l’altre dia estava escoltant una xerrada i la van explicar d’una manera diferent, i llavors si, em va encantar! La sororitat és fer xarxa entre dones, és tenir un grup de dones en el que ens sentim recolzades, escoltades, compreses. I això ho vinculo amb una de tantes idees en les que hem crescut les dones, que ens han fet creure que les altres dones eren possible competidores i que per tant mai ens havíem de confiar del tot a una altra dona. I això que ha calat en la nostra cultura de criança sovint es tradueix en consells que reforcen aquesta idea vers les nostres filles. Sovint som nosaltres mateixes les que diem els nens s’enfaden i es tornen a fer amics de seguida en canvi les nenes som més retorçades. A les nenes els hi encanta buscar raons entre elles, criticar-se a les esquenes, deixar de costat a altres nenes, fer-los la vida impossible. Com si aquests atributs estiguessin vinculats al gènere i no a les persones.

No disposar d’aquesta xarxa de dones ens empobreix, ens aïlla, quan hem sigut mares és un moment d’especial necessitat de compartir amb altres dones, d’explicar les nostres pors, les nostres errades, les nostres culpes per no ser bones mares. I sovint ens trobem soles en aquest moment tant important, perquè tenim por a ser jutjades, a que ens critiquin a que no ens entenguin. I sovint és cert, les dones entre les dones no hem après encara a fer xarxa, a no jutjar-nos, a no criticar-nos per foteses. I darrera aquestes crítiques hi ha el pes que tota la societat exerceix vers les dones, l’alt nivell d’exigència vers el nostre aspecte físic, el nostre rol dins la família, com a mares i també com a amigues. I ens ho hem cregut i ho hem reproduït durant anys, i la pròpia exigència s’ha convertit també en exigència vers les altres dones.

Fins que descobreixes la sororitat, fins que et deixes anar i sents l’escalf d’altres dones que t’acompanyen i que et fan sentir segura i estimada. Altres dones que ja han après a no jutjar, a acceptar-te tal i com ets i això et fa sentir lliure, et permet deslliurar-te de la pesada càrrega que suposa intentar aconseguir ser qui no ets, fer el que no vols fer, només perquè creiem que algú ho espera allà fora.

No els hi neguem aquest regal a les nostres filles, no ens el neguem nosaltres tampoc. I això comença per fer canvis en nosaltres, per deixar de criticar-nos les unes a les altres, per deixar de jutjar el nostre aspecte físic segons els cànons de bellesa vigents. Perquè això no ho fem amb els homes? Això no sorgeix de manera espontània en nosaltres, això és una derivada de la imposició d’un model de dona, d’una manera d’entendre que només es pot viure la feminitat o el maternatge d’una manera que és la correcte. I ens hem convertit sense voler-ho, sense reflexionar-ho en transmissores d’aquesta cultura vers els nostres filles i fills. Cada vegada que les nostres filles ens senten criticar a les altres dones, els estem transmeten el missatge que no poden confiar en altres dones, els estem prenent la seva xarxa. Cada vegada que jutgem els comportaments diferents de les altres dones els estem mostrant que només hi ha un camí vàlid, una manera de fer i de ser que serà acceptada. Els estem negant la possibilitat d’expressar-se i de viure la seva identitat de la manera com elles vulguin triar, els estem prenent llibertat.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GRÀCIES VERÒNICA

La teva parella està de viatge i tu has de treballar i fer-te càrrec dels nens tu sola, justament és la última setmana de curs, els nens ho noten, tu ho notes… tots estem més cansats una mica remoguts emocionalment per allò del pas del temps…  jo crec que quan

Llegir més →