SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar una cultura de l’esforç o per anul·lar-la. La cultura que ens envolta no valora l’esforç al contrari. El que valorem son les dots innates, allò que obtenim de manera fàcil, quan en realitat el que té un talent innat no ha fet res per tenir-lo. En canvi el que s’hi esforça, el que estudia molt, o treballa molt, és  el “looser” el “pringat de la clase”. Com se suposa que els nostres fills i filles s’han d’esforçar per fer res, si quan ho fan reben crítiques? Com reforcem els adults als nostres fills? Valorant l’esforç o potenciant allò que saben fer de manera natural? Per què el que passarà quan tingui una dificultat és que no ho intentarà superar, perquè no veiem que allò li costa, no li surt tant bé. Perquè tenir dificultats i haver d’esforçar-se per superar-les li hem ensenyat, socialment que és de fracassats. Els intel·ligents són els que fan les coses sense esforç, només cal veure Instagram per veure noies acabades de parir amb una talla 36 i corredors fent 20km sense una gota de suor. La major part fals, és clar, però és el que ells i elles perceben com a triomf. I Quines conseqüències té que els nostres fills i filles no aprenguin a esforçar-se? Doncs que no ho intentaran. que es quedaran en la seva zona de confort per por al fracàs. Que no gaudiran de moltes de les coses que també podrien fer, perquè no es permetran descobrir-ho. Que quan de més grans puguin tenir dificultats en l’àmbit laboral o familiar, no hauran desenvolupat les estratègies que implica l’esforç. La paciència, per donar-se temps a un mateix per obtenir la recompensa de l’esforç. La constància per haver de fer una cosa moltes vegades fins que ens surt bé. Tolerar la tediositat que sovint suposa esforçar-se, no podem estar fent sempre coses que ens encantin i per les que estem molt motivats, cap feina ens motiva al 100%. Els infants hauran d’aprendre que potser cal tocar una línia de la partitura 50 vegades fins que pots tocar la melodia amb emoció. Però abans l’has hagut de tocar moltíssimes vegades amb tècnica perquè després soni així. I si, fins i tot els millors en tot, de fet els millors de cada disciplina ho son perquè s’hi han esforçat moltíssim, a mes de posseir un talent innat. Però això no ho sentim mai, no ho explica ningú. Una de les coses amb les que podem començar és en revisar com valorem i afalaguem als nostres fills i filles. Que els hi diem quan “fan les coses bé”? quan ens porten quelcom que han fet a l’escola? Comencem a dir-los, ostres es nota que t’hi has esforçat molt. Preguntem-los-hi, que t’hi has esforçat molt fent això? No afalaguem el resultat sinó el procés. No valorem els talents per sobre dels processos perquè les conseqüències poden ser molt més nocives del que puguem pensar a simple vista, a nivell individual per cada infant i col·lectiu com  a societat.05

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL PODER DE LA MIRADA

Parlant amb unes mestres d’escola bressol, em comentaven que els nadons, que no les havien conegut sense mascareta i que no tenien el llenguatge oral per fer-se entendre, només amb la mirada havien après a conèixer-les i a comunicar-se amb ells i elles. Això em va recordar com d’oblidada tenim

Llegir més →

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →