SALUT MENTAL EXPLICADA ALS INFANTS

Hi ha temes que ens costa parlar amb els infants, probablement perquè també ens costa parlar-ho entre nosaltres els adults, inclús amb nosaltres mateixos. Són temes tabú, temes que defugim perquè sovint no sabem ni com parlar-ne, temes que ens fan por.

Un d’aquests temes és la salut mental, que és juntament amb la salut física un tot inseparable, però com diem sovint ens costa menys parlar d’alguna cosa quan la podem veure i tocar, un braç trencat ens costa menys, un trastorn obsessiu compulsiu no, almenys no fins que no ho coneixem. Allò que no coneixem ens fa por, perquè sovint davant del desconeixement no hi posem paraules i fets concrets, sinó que inventem, imaginem, i acabem estigmatitzant.. Les persones que pateixen algun problema de salut mental, no son persones estranyes… són el teu pare, la teva germana, el teu fill o tu mateixa.  Hem de pensar que  1 de 4 persones patirà al llarg de la seva vida un problema de salut mental transitòria o permanent. Per tant ens hem de preparar per poder reconèixer-ho si ens passa a nosaltres o als qui tenim a prop i per poder acompanyar-los. Com en gairebé totes les coses difícils a la vida, si estem acompanyats, si ens sentim compresos i escoltats, si sentim que podem demanar ajuda a l’altre i ens la donarà, qualsevol cosa que ens passi serà més suportable.

Cal que puguem parlar-ne a casa, que puguem explicar-los que se sent quan no et trobes bé, que incorporem les malalties mentals com a part de la gestió de les emocions, que puguem ajudar als infants a reconèixer quan allò que està sentint pot ser una malaltia perquè pugui demanar ajuda el més aviat possible. Que puguem trencar estigmes amb els infants, hem avançat en altres camps socialment, però la salut mental encara és una assignatura pendent de manera majoritària. Els infants i joves pateixen depressió, tenen pensaments de suïcidi i a vegades accions suïcides. Els infants i joves pateixen ansietat, de molts tipus, pànic, fòbia, TOC, esquizofrènia, trastorn bipolar i les conseqüències de no haver-ho detectat a temps son sovint devastadores. Sentim comentaris davant del suïcidi d’un adolescent criticar als pares, pensant que a nosaltres no ens passaria, que nosaltres coneixem molt bé als nostres fills, que segur que son pares que no estaven per ells… esteu segurs?

Parlem i escoltem-los, pregunteu-los com estan, des de petits, que parlar del que senten sigui una cosa habitual a casa, preguntem-nos entre nosaltres com estem, que escoltin com el pare li explica a la mare que està preocupat i això el fa estar trist… siguem models per a ells i això ens transformarà també a nosaltres.

Les malalties mentals són presents a les nostres vides, a través de persones i infants que ni  tants sols saben que els hi passa, si des que els infants son petits, hem pogut treballar les emocions com a part de la nostra vida d’una manera normalitzada, si tenim clar que raó i emoció són indissociables i es modifiquen, donarem passos ferms per ajudar als infants que ho necessiten. Però també per contribuir al canvi social d’acceptació i suport de les persones que pateixen malalties mentals a la nostra societat, en tots els entorns, familiar, escolar, laboral, i de lleure.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →