RESPOSTES A LA POR

Aquests dies hem estat molts els que hem sentit por, sobretot els primers dies, quan la incertesa i el canvi tant gran que van patir les nostres vides ens feia témer inclús morir, nosaltres mateixes o els nostres familiars. La por és un sentiment que ens ajuda a posar-nos alerta, la por activa el nostre cervell més primitiu i ens posa en situació de tensió per si hem d’afrontar-nos a un perill extern. Quan sentim por per una cosa real, una situació com ha estat aquesta pandèmia global del covid, no hem de fer veure que no estem tenint aquest sentiment, l’hem de poder identificar per poder-hi donar resposta i afrontar-lo amb les millor eines que tinguem. La nostra por no explicada als infants, els hi provoca més por a ells i elles, perquè sinó compartim amb ells la veritat la interpretaran amb els seus pocs recursos i els provocarà més patiment que si l’afrontem de cara. És molt sa pels nostres fills i filles, saber que la seva mare i el seu pare tenen por també, i que ho podem expressar i que no passa res, els obrim la porta a que ens expressin les seves pors, sense témer ser jutjats. En segon terme hem de poder analitzar aquesta por, que sentim? Quina reacció física notem? Aquesta emoció ens fa sentir malament? i també explicar-los que en part és positiu sentir por, sinó no haguéssim estat a casa tancats, i evitat així molts més contagis. Positiu també en el sentit que ens posa en acció d’actuar, la por és la bombeta que s’encén, ara bé el més important és que fem a continuació. La por si ens condueix a la paràlisis, a l’aïllament, als pensaments recurrents negatius i catastrofistes que en cercle ens provoquen més por i arriben a poder provocar-nos episodis d’ansietat, no li estem donant una resposta adequada. Per això és tant important mostrar als nostre fills i filles les diferents respostes que podem donar davant de la por, sense negar-la, afrontant-la. Podem descriure de manera objectiva quines coses ens fan por de la situació que estem vivint, el contagi, posar-nos malalts, patir, morir en últim terme, que es mori un familiar proper. Encara que pugui semblar una mica cru parlar de tot això davant dels nostres fills i filles, és molt més sa que negar-ho, que amagar-ho, els dona molts més recursos per afrontar el sentiment de por i angoixa que puguin sentir. Podem descriure les accions que podem fer i que si que depenen de nosaltres per minimitzar això que no volem que ens passi. Situar-nos en la resposta, en l’acció, en la resolució ens motiva perquè justament el sentiment de por no ens paralitzi i ens impossibiliti avançar. Podem jugar a les dues cara de la moneda, sobre quines coses negatives podrien passar o estant passant, i quines de positives també, per poder ensenyar als nostres fills i filles a observar des d’una altra òptica. Encara que pugui semblar una mica naif, poder extreure també coses positives de situacions negatives. Podem demanar-los a ells, que hauria de passar perquè et sentissis millor, que hi puc fer jo? Sovint els infants saben el que volen i no els deixem espai per demanar-ho, acompanyem-los i donem-los el temps perquè puguin trobar les seves pròpies estratègies. Podem crear un espai físic “segur”, fer una cabana on puguem anar quan sentim por, on tinguem algun nino especial o una pedra “màgica” que ens doni forces. Podem abraçar-nos, saber que ens tenim uns als altres i que som casa per a ells, que en nosaltres sempre trobaran un lloc segur per venir quan ho necessitin. I tu com afrontes la por?

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →

NEOCORTEX O CERVELL RACIONAL

Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals però sabeu quanta estona al día fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè tot i que l’hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu duran moltes

Llegir més →