QUÈ ÉS EL LLIURE MOVIMENT? 

Tot i que us pot semblar un concepte nou en pedagogia, associant aquesta idea al que s’ha vingut anomenant criança respectuosa, el concepte de lliure moviment el va desenvolupar Emmi Pikler a mitjans del segle XX.  

La importància d’aquest concepte ve lligat al que és la importància del moviment en la primera infància. Els infants aprenen a través del moviment abans que del raonament. En els primers anys de vida les diferents capacitats estan profundament interrelacionades, sobretot abans de l’aparició del llenguatge, els infants es comuniquen amb tot el cos i és a través d’ell que, a mesura que aprenen i desenvolupen les seves habilitats corporals van estructurant el pensament, comencen a tenir cert control emocional i també desenvolupen habilitats de relació amb els altres i el seu entorn. És a través del moviment que es potencia i es reforça l’autoestima i l’autonomia dels infants. A partir de la vivència del propi cos i del plaer que els proporciona el moviment van prenent consciència del jo i van construint la seva identitat així com aprenen a conèixer i acceptar els límits, tant els propis com els de l’entorn.  

Agafant consciència, doncs, de la importància del moviment en la primera infància, Pikler va concloure que per tal que aquest desenvolupament motriu fos significatiu per a l’infant s’havia de donar de manera espontània a través del propi interès, motivació i joc i, així, s’afavoriria l’autonomia de l’infant. 

Tot això pot semblar molt fàcil, però no ho és gens! Des de que neixen als nadons els fem agafar postures, els forcem a enlairar el cap posant-los de bocaterrosa, els posem asseguts entre mil coixins quan encara no s’aguanten, els posem drets i els fem caminar, etc. Ens sembla que quan abans avancin el seu desenvolupament motriu millor i que som nosaltres, els adults, els que els hem d’ensenyar a fer-ho. Pikler ens diu que els infants estan més que preparats per anar aprenent de manera autònoma i al seu ritme, també pel que fa al moviment i al desenvolupament motriu i, per tant, la nostra missió com a adults que acompanyem criatures és la d’observar, respectar i, com a molt, animar en les seves descobertes i assoliments. Aquesta ajuda externa que els proporcionem sempre a fi de bé, segons Pikler és perjudicial ja que si col·loquem al nadó en una posició que encara no domina per si mateix, li impedim el moviment, ja que per si sol/a no podrà sortir d’aquesta posició. També, al ser una postura forçada i no natural per a ell, els músculs estaran en tensió i, a més, estarem frenant la seva autonomia, al dependre absolutament de l’adult.  

No cal confondre lliure moviment amb deixar fer sense més. Pikler planteja que, per tal que hi hagi un creixement harmoniós, cal que existeixi una relació afectiva amb l’adult que li ha de proporcionar aquest vincle i seguretat per al seu desenvolupament. És a dir que cal que l’adult acompanyi l’infant amb estima i respecte però sense interferir de manera molt incisiva per tal que l’infant pugui buscar de manera autònoma recursos i estratègies per superar reptes i obstacles i es desenvolupi en plenitud. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

NEOCORTEX O CERVELL RACIONAL

Aquesta seria la part del cervell que ens diferencia dels animals però sabeu quanta estona al día fem servir la part racional del nostre cervell? Perquè tot i que l’hem estat explicant per parts, el nostre cervell està interconnectat i el cervell reptilià o primari està ben actiu duran moltes

Llegir més →

EL SISTEMA LÍMBIC O EL CERVELL DE LES EMOCIONS

Continuem aprenent coses sobre el cervell dels nostres fills i filles per poder entendre’ls millor. Avui li toca al  sistema límbic o el cervell de les emocions. Conèixer com funciona el cervell del nostre fill o filla, ens donarà pistes molt valuoses pel que fa l’aprenentatge també. En el sistema

Llegir més →

EL CERVELL REPTILIÀ O L’INSTINT

Com ja us comentàvem en l’anterior article conèixer el nostre cervell, en concret com es forma el cervell d’un infant en pot ajudar molt a millorar la criança dels nostres fills i filles. També en un món amb tanta informació amb tants models de criança a tenir una base científica

Llegir més →