Avui dia de reis, el mòbil haurà estat un dels regals estrella per a moltes nenes i nens. Aquesta decisió, segur que ha portat alguna que altra conversa i inclús controvèrsia en la parella, per decidir quan era el moment correcte per regalar el mòbil. Us avancem que no tenim la recepta màgica, però pensem que cal aplicar alguns dels conceptes que coneixem en pedagogia també en aquest cas. No hi ha un temps únic i vàlid per a tots els infants, igual que no hi és per a pràcticament res, cada infant és diferent i haurem de valorar alguns aspectes, com el nivell de maduresa de la nostra filla, està preparada per tenir mòbil? Perquè el necessita?
Volem desviar el debat de la màquina en sí, mòbil si o mòbil no, pensem que hi ha matisos, i que aquests no es troben en l’aparell sinó en l’ús que li vulguem donar.
Els pares d’avui dia som d’una generació que ens hem criat sense mòbil, sense accés a internet, per tant som els primers que ens hem d’afrontar a la situació d’ensenyar als nostres fills alguna cosa que ningú ens ha ensenyat a nosaltres abans. Per tant molta calma i siguem conscients que som novells, però per tant també molta prudència. Cal que els infants aprenguin a utilitzar l’aparell, i les interminables aplicacions que conté. Per això és important que nosaltres també les coneguem, que els infants s’iniciïn al nostre costat. Que sàpiguen que tenir mòbil no implica automàticament fer-ne l’ús que vulguin quan vulguin i tenir privacitat absoluta. Per tant al nostre parer més important que decidir l’edat més apropiada són els condicionants que cal haver decidit prèviament, primer a la parella i després amb el nostre fill o filla receptor de l’aparell, pactar les condicions d’ús i les conseqüències en cas d’incompliment. Quan podrà portar el mòbil a sobre, quan el podrà utilitzar, quanta estona, en quins espais de la casa, al dormitori sol? On serà el mòbil quan sigui hora de fer deures o estudiar? Quan anem en cotxe en família? Quan anem a casa d’amics? És important que en la mesura del possible els pares i mares siguem exemple de les normes que pactem i tampoc en fem ús per exemple a taula o al cotxe. Sabent la font de conflictes que acostuma a ser el mòbil recomanem deixar per escrit els acords i modificar-los quan ho considerem oportú i si cal signar-los com a compromís ferm del nostre fill.
Quines aplicacions podrà tenir? Ens haurà de demanar permís per baixar-se aplicacions noves? Amb qui podrà contactar en aquestes aplicacions? És important també que no quedi en una norma externa imposada pels adults com a condició per tenir el mòbil. Sino que poguem fer un debat en profunditat al llarg del temps, que cada vegada per exemple que vulgui afegir-se a una xarxa social nova, puguem reflexionar junts sobre els perquès, les precaucions , repercussions i bon ús de cadascuna per tal que siguin ells mateixos qui acabin tenint criteri propi abans de compartir certes coses de manera pública. Com dèiem en un altre article, si un cop hem fet aquest debat a casa considerem que no és el moment perquè tingui mòbil, siguem valents i mantenim-nos ferms en la nostra decisió, no caiem en l’argument de sóc l’únic que no té mòbil. Hi ha altres recursos que poden suplir de manera temporal i allargar el moment de regalar un mòbil, com poden ser l’ús de l’ordinador de casa per comunicar-se amb els seus amics en certes aplicacions.
