QUAN NADAL NO ÉS TEMPS DE FESTA

Ho saben prou bé els qui han perdut un ésser estimat proper, Nadal no és temps de festa i alegria per a ells, al contrari. És un temps en el que justament el que et recorda és que aquella persona que tant t’estimes ja no hi serà més i per tant sinó ho pots compartir amb ell/a no tens res a celebrar. Si els adults ens sentim així, a vegades durant molts anys després de la mort d’algú molt proper, imagineu els nens…Senten que el món gira a un ritme que no és el seu, que la música que sona no va amb ells, i aquesta desconnexió entre el que estan sentint i el que passa al seu voltant, aquesta poca empatia que poden sentir els pot fer desconnectar-seevadir-se de moltes maneres que poden resultar perilloses per la seva integritat física i psicològica. Per això és important preparar-se si som els adults que haurem d’acompanyar a alguna infant a passar el tràngol del Nadal sense el seu pare  o mare per exemple.  

No tots els nens i nenes reaccionen igual davant del dol, ja ho vam comentar en un article sobre com explicar la mort als infants. Hem de poder respectar , entendre i acompanyar les diferents necessitats que mostri l’infant en cada moment. Si hi ha infants que no volen celebrar res, no els obliguem a fer-ho, a anar a dinars o a trobar-se amb gent amb la que no se sentirà a gust per mostrar-se tal i com se sent en aquell moment. Pensem alguna cosa per fer plegats encara que no tingui res a veure amb el nadal, no estem obligats a guarnir la casa, ni a fer dinars ni regals sino ho volem. El més recomanable seria allunyar-nos potser d’aquest Nadal que ens recorda tant la pèrdua i marxar uns dies a la muntanya afer una cosa que ens agradi plegats. Si l’infant té ganes de nadal però per exemple ens demana posar el plat de la mare a taula perquè vol que hi sigui d’alguna manera, que vol fer-li un regal a la mare i posar-lo sota l’arbre, que vol tenir-la present, recordar-la de la manera com ell / a ho sentin. Respectem la seva manera de ser, no vulguem tapar pensant que si el deixem fer estem fent la ferida més gran. Que allò que no es veu o no es parla no existeix com fan els propis nens quan son petits i juguen al taaat… ens posem un drap al cap i desapareixem. Els adults massa sovint volem fer això amb els infants pensant que els estem protegint i és al contrari, els hem de deixar expressar el que senten de la manera com ells ho vulguin i puguin expressar. Hauríem de parlar amb altres familiars abans de l’àpat de celebració perquè respectin a l’infant. Evitem els comentaris ben intencionats però sovint molt feridors que fem els adults per tapar un sentiment que ens incomòde a nosaltres mateixos. Un infant plorant la pèrdua de la mare no és fàcil de sostenir,  però sino sabem que fer, més val una abraçada en silenci que omplir el seu plor de paraules. Ja et passarà, el temps ho cura tot… la mare no et voldria veure plorar, si plores posaràs trist al teu pare, ara et toca ser el valent de la família … I més encara parlar d’ell davant d’ell com si no hi fos, com si no ens sentís… Ja li passarà, encara sort que és molt petit, d’aquí uns anys ni s’enrecordaràSino sabem que dir, no diguem res. 

Si en canvi l’infant té ganes de celebrar-ho tot, i no parla de la persona morta, i se’l veu content, no forcem un dol , un sentiment o unes reaccions que no està sentint, potser no és així com està elaborant la pèrdua i també ho hem de respectar i sobretot no jutjar, que no plori no vol dir que no trobi a faltar la seva mare. Evitem també qualsevol tipus de comentari, demanem a tothom que respecti a l’infant. 

Estiguem atents en aquestes  èpoques que son tant sensibles per a molts nens i nenes, preparem-nos per si ens fan preguntes que ens costi de contestar, estiguem oberts a acollir la seva tristesa , el seu plor i no vulguem forçar cap situació que no estiguem preparats per viure o que pensem que serà perjudicial per l’infant.  

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →