PRINCESA TIGRE

La majoria de nosaltres, dones, ens hem criat en un entorn on ens deien com ens havíem de comportar, segons el que s’esperava del clixé normatiu per ser una dona. I els comentaris van començar quan érem nenes. No t’espatarris que no és femení, tanca les cames, no ensenyis les calcetes, no t’apugis la roba i ensenyis la panxa o el cul als altres. Ets un xicotot tot el dia amb pantalons, a veure quan et posaràs un vestidet per estar ben mona. Hi havia esports que no eren femenins, les que hi jugaven havien de trencar tantes barreres que ja començaven el joc esgotades!. Hi havia joguines que no eren per nenes i encara que les demanessis, normalment no te les regalaven mai. Aquestes nenes d’ahir, que som les dones d’avui i mares de nenes i nens tenim la oportunitat de canviar allò que nosaltres vam viure. Però al contrari del que puguem pensar, encara que recordem que aquelles actituds no ens agradaven, són les que han configurat la nostra educació i per tant les que tendirem a reproduir de manera instintiva. Haurem de fer un exercici conscient per canviar allò  que hem après des de petites i no limitar a les nostres filles i fills. No ens extranyi sentir-nos dir alguna vegada aquella frase que tanta ràbia ens feia a nosaltres sentir. És així estem programades sota aquella cultura i ara ens hem de desprogramar d’una manera conscient i volguda.

La meva filla de dos anys i mig em va dir l’altre dia, “ Mama jo vull ser una princesa tigre” i em va encantar! Vaig pensar realment és el que ella mostra i com se sent, a estones encisada per la purpurina, els vestits de princesa i les sabates de tacons i a estones escalant, arrossegant-se per sota les taules amb una espasa a la ma i una màscara de tigre, o tot a l’hora i barrejat, pot estar ballant o imitant a una princesa amb un to de veu suau  i de cop posar-se a cridar com una guerrera samurai en ple àtac sorpresa al seu germà. Hem de poder deixar que les nenes puguin ser moltes elles si ho desitgen, no hi ha una manera de ser nena, no hi ha tampoc necessitat de fer-les escollir entre diferents models. Encara que siguem de la lliga antirosa i antipurpurina, deixem-les si elles ho volen, cap color configura la personalitat de ningú, ni s’ha demostrat que vestir-te de rosa provoqui desconnexions neuronals. Igual que si a la nostra filla li agrada vestir-se de Darth vader no és menys nena perquè prefereixi aquest al vestit de princesa. La vida és més fàcil quan podem etiquetar i ser reduccionistes, és més fàcil quan podem encaixar els comportaments de les persones en calaixos que ja estan etiquetats, més fàcil però menys lliure i molt més avorrida per descomptat! Que les nostres filles i les dones del demà no puguin dir el mateix que avui diem nosaltres, està a les nostres mans. Però això no ens sortirà només perquè hi pensem, haurem de treballar-nos les nostres pròpies contradiccions, i els impulsos de recriminar a les nenes quelcom que no estarà ben vist per algú del nostre entorn. Haurem de començar per nosaltres  i ensenyar-los que la seva mare també potser una princesa tigre i que tot està bé.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

NECESSITEM REFERENTS DIVERSOS I

Cada nit llegim  a casa un conte de  Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és

Llegir més →

EDUCAR PER LA IGUALTAT

L’educació al llarg de la història ha estat un dels pilars que els estats i les religions han volgut controlar per manipular a la societat cap als seus propis interessos. Ometen certa informació en els llibres de text, o explicant la història des de la vessant que ha interessat en

Llegir més →

CUIDEM-NOS

És important, i més en moments crítics o de conflicte, que aprenguem a cuidar-nos. Com a adults podem tenir diverses eines que ens poden ajudar en moments de necessitat de calma, de protecció o en que estem preocupats, tristos, enfadats o nerviosos per algun tema. Cal també que ensenyem als

Llegir més →

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt

Llegir més →

MICROMASCLISMES O MASCLISMES?

L’altre dia em van passar un enigma que deia… “Un pare i un fill viatgen en cotxe i tenen un greu accident de cotxe, el pare mort i el fill té ferides molt greus i ha de ser operat d’urgència. Truquen a una eminència mèdica perquè l’operi, però quan arriba a l’hospital i veu

Llegir més →

COMPARTIR LA CRIANÇA

Sovint entre dones mares, tenim les mateixes discussions, sobre perquè molts homes i pares de les nostres criatures son capaços d’operar a cor obert però no saben on està la cartera del cole? És perillós generalitzar perquè segur que hi ha homes que són el pal de paller de la criança dels seus

Llegir més →