PREGUNTES I DEUS

Sovint els infants davant de noves situacions a la vida que no entenen i que els suposa un neguit o simplement una curiositat ens fan preguntes. Passa sovint amb el contacte amb la natura, Qui ha fet els arbres? Quan es moren els animals on van? O quan comencen a preguntar-se d’on venen ells, Si a mi m’has fet tu ,qui t’ha fet a tu ? i qui va fer a la primera mare ? davant la mort d’algú proper. Quan una persona mort on va? continua vivint al cel?

Tots ens sentim impulsats a trobar respostes  a preguntes que se’ns generen però que a vegades es converteixen en preguntes impossibles… perquè per a moltes d’elles no tenim una resposta científica i objectiva. O bé en podem tenir més d’una i aquí depèn de la nostra manera de pensar com o pares i mares i sobre el que vulguem transmetre als nostres fills.

Es important no negar als infants l’impuls a preguntar-se, i a preguntar-nos, encara que facin preguntes difícils o que ens incomodin cal que els deixem l’espai per fer-nos aquestes preguntes. Sinó les sabem respondre doncs els hi diem, el pare o la mare no saben la resposta. Si creiem que la resposta passa per una religió, per un Déu que dona sentit a la nostra vida i volem que també ho faci en la seva, ho compartirem amb ell. Si no creiem en cap religió o tenim les nostres pròpies creences sobre el sentit del transcendent  doncs també. És important saber adaptar el nostre llenguatge per acompanyar als infants en allò que nosaltres hem decidit que volem transmetre’ls-hi. Buscar moments o situacions que ens hi convidin a parlar del sentit de la vida, que aprenguin a preguntar-se anar més enllà de lo material, és un aprenentatge per a ells. No necessàriament vinculat a una religió concreta, sinó que parlem d’ampliar l’espectre de la persona en el transcendent, que porta als infants a estar molt més connectats amb el món i amb si mateixos. Podem començar com un joc a fer-nos preguntes quan estem passejant pel bosc, seure a mirar núvols i buscar formes d’animals al cel i començar a fer-nos preguntes a nosaltres mateixos, perquè ells es comencin a qüestionar també coses. Per tant no es tracta tant de donar moltes respostes sinó d’acompanyar als infants a que aprenguin a fer-se preguntes i a qüestionar-se les coses, a no creure’s el que senten o se’ls explica sense passar-ho pel seu propi sedàs , a tenir opinió pròpia.

Per altra banda també creiem que és important, independentment de la religió que tinguem nosaltres  o bé sinó en tenim cap o som agnòstics, que oferim als nostres fills coneixements sobre aquestes. Que puguem explicar que hi ha persones que creuen en diferents coses i que donen respostes diferents a una mateixa pregunta. Perquè això és també, cultura i apropa als infants a d’altres infants i els ajuda a entendre els seus punts de vista i a no rebutjar la diferència per desconeixement sinó a aproximar-s’hi des del respecte però amb una opinió pròpia.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →