PLANS I RUTINES FAMILIARS

Hi ha moltes persones que no els agrada planificar, que són més d’improvisar perquè no els agrada el determinisme que suposa saber que faràs exactament a cada hora i cada dia de la setmana. Això acostuma a canviar quan arriben petits a casa, hi ha alguns aspectes que requereixen de planificació. D’altres els podem continuar deixant a l’atzar si ho volem, però si bé és cert que les rutines i un cert ordre en la organització del temps dels infants els aporta seguretat sobretot quan son petits. També és cert que ser massa rígids en aquesta planificació ens aboca a supeditar totes les activitats del dia als horaris de menjar o dormir del petit. Per tant sempre és millor buscar un cer equilibri, com en gairebé tot a la vida.  

En els aspectes de planificació familiar és important explicitar-los decidir-los conjuntament amb la parella quan els fills son molt petits i amb ells a partir dels 2 o 3 anys. Marcar un cert horari familiar, diferent entre setmana del cap de setmana, amb els principals aspectes com hora dels àpats, hora d’anar a dormir, hora i temps per mirar la televisió , tablet o altres màquines… En aquest horari familiar podem ajudar als nostres fills a partir dels 4 o5 anys a tenir un calendari setmanal o mensual propi,  perquè ell aprengui a planificar-se les seves activitats i es comenci a fer responsable d’algunes tasques. Per exemple si ha d’anar a una festa d’aniversari d’un amic seu i li hem de portar un regal sigui ell qui ens ho recordi.  

A l’inici del curs escolar, cal planificar-nos sobretot si tots dos adults de la família treballen i els infants van a l’escola i després realitzen extraescolars, si podem coordinar els horaris de tothom, podrem encaixar també les necessitats dels adults i potser trobar temps per fer alguna cosa d’esport o fer aquell taller de fotografia. Això pot suposar que els nostres fills entenguin que lorganització familiar ha de permetre que tots ens hi sentim a gust i tinguem temps tots de fer alguna cosa que per nosaltres. I No donem el missatge que la vida dels adults ha d’estar supeditada a la dels infants, als seus interessos en exclusiva 

Igualment de les tasques de la llar, rentar la roba, plegar-la, anar a comprar, parar taula, llençar les escombraries, caldrà distribuir feines, i els infants no n’han de quedar exclosos, de ben petits cal que comencin a col·laborar, en petites tasques , i que aquestes responsabilitats augmentin amb l’edat. Si tenim una planificació de les tasques de la llar, minimitzarem moltes discussions perquè cadascú sabrà a l’avançada que cal fer. Podem tenir calendaris a la cuina de tasques, horaris etc… o ho podem parlar i acordar si tothom ho té clar. Podem posar marques o goments de colors quan acaba la setmana per valorar com han anat les tasques que havíem de fer o simplement comentar-ho per ajustar allò que no acabi de funcionar. El que és segur és que anticipar les coses, donar-li un espai temporal conegut, a les que sabem segur que haurem de fer, ens permet major tranquil·litat a nosaltres i als nostres fills. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →