PERQUÈ ELS NENS I LES NENES FAN BULLING?

Com a mares pares pensem que els nostre fills mai insultaran o pegaran a altres nens de manera greu, i pensem que això passa a casa dels altres. Fins que un dia ens trobem que ens criden de l’escola per dir que el nostre angelet de 6 anys ha picat a un nen i li ha fet mal o ha insultat a una nena de manera reiterada i greu. La mestre ens demana que juguem un paper actiu des de casa.  Perquè tenir comportaments agressius, verbal o físicament és quelcom que passa més sovint del que volem imaginar, potser no son casos com els que veiem a la televisió, tant cridaners, sobretot si tenen repercussions com suïcidis, però continuen sent comportaments que s’han d’aturar i cal treballar conjuntament des de casa i l’escola.

El primer instint potser és enfadar-nos amb nosaltres mateixos, que haurem fet de malament? Fer negació… pensar que segur que no n’hi ha per tant, pobret si només té 6 anys, enfadar-nos moltíssim amb el nostre fill i castigar-lo fins que faci 20 anys, però passat aquest primer moment, cal que ens asseiem, davant del mirall i amb l’altre progenitor del petit si pot ser i pensem…Com es possible que el nostre àngel hagi fet això?? A vegades son comportaments molt greus per la repercussió que pateixen els altres nens, agressions físiques greus El nostre fill és cruel? Els nens no tenen filtres socials igual que ho expliquen tot al primer que passa, també reprodueixen patrons sense filtres, son extremistes en el que senten, tot ho viuen amb molta intensitat.

Cal que explorem amb profunditat les causes que porten al nostre fill o filla a comportar-se d’aquesta manera amb els altres. El primer element important que caldrà que treballem és l’empatia. Caldrà que aprengui a posar-se al lloc de l’altre, a pensar en com se sent l’altre quan ell el maltracta. Això és molt recomanable fer-ho de manera quotidiana, un infant empàtic serà un infant respectuós amb els altres. Segon element que caldrà explorar, com està el nostre fill/ a? Com se sent? Té algun problema? En general quan un nen tracta malament a altres persones hi ha algun component de malestar amb ell mateix, quelcom que no està bé amb ell. A vegades són nens molt insegurs que tracten malament a un altre nen que creuen més dèbil que ell buscant sentir-se bé. Tercer element, com ens comportem nosaltres davant d’ell? És habitual que critiquem als altres pels seus trets físics, per la seva manera de vestir o comportar-se? Els infants copien, reprodueixen models, i nosaltres som el seu primer model. Si és el que els hem ensenyat això faran. Per tant revisem quines son les nostres paraules davant d’ells, encara que pensem que quan critiquem  amb un dinar amb amics ells no ens senten, ho estan sentint. Si veiem programes a la televisió que no són per a la seva edat, si estan en relació amb infants força més grans que no coneixem, tot son models que poden reproduir sense cap filtre.  Quines relacions establim a casa, hi ha relacions de poder entre els membres de la família? Mana algú a casa per sobre d’un altre? I com imposa la seva veu? Som miralls pels nostre fills, potser haurem de començar per canviar coses nosaltres si volem que el nostre fill també faci canvis.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →