PER A QUÈ SERVEIXEN LES EMOCIONS?

Encetem un mes amb articles relatius a les emocions. Voldríem poder reflexionar sobre les emocions, la seva finalitat i com funcionen com a mecanisme adaptatiu al nostre entorn.

Donem per bones determinades emocions com l’alegria, la confiança o la sorpresa mentre en cataloguem d’altres com a negatives: la ira, la por, la tristesa o el fàstic. Les emocions negatives les neguem o les menystenim perquè no són tan ben acceptades com les altres. Però, per què les classifiquem unes com a bones i les altres com a dolentes? Aquest és un factor plenament cultural i que ens fa que no puguem expressar públicament de la mateixa manera una emoció que una altra. Les mal dites emocions negatives les soterrem a dins nostre, les obviem, fem veure que no les sentim i en poques situacions som capaços de mostrar-les fora. No volem pas dir que no calgui que modulem el nostre comportament en funció de les situacions, però si que cal que puguem reconèixer aquestes emocions, que les puguem validar i fins i tot puguem entendre per què estem sentint d’una determinada manera.

És per això que volem situar les emocions com a mecanisme biològic per a la nostra supervivència i que tenen diferents funcions vitals per a nosaltres. Això ens condueix a pensar que cada emoció porta intrínsecament lligada una funció adaptativa com pot ser, per exemple, la funció de la protecció quan sentim por o la del rebuig quan sentim fàstic. En ambdós casos ens ajuden a evitar possibles accions greus per a nosaltres com córrer algun perill o menjar un aliment en mal estat.

A nivell social podem veure com determinades emocions influeixen en la interacció social i ajuden a comprendre l’estat emocional de l’altre. Emocions com l’alegria afavoreixen l’establiment de relacions interpersonals i la creació de vincles, mentre que la ira pot generar respostes de confrontació o conflicte.

A nivell de motivació o de passar a l’acció, les emocions també tenen un paper fonamental. L’emoció de sorpresa, per exemple, ens prepara per estar actives en funció del què vindrà. Ens ajuda a estar obertes a explorar i experimentar.  Pel contrari, la tristesa és inoperant, ens limita la motivació i reduïm l’activitat. En aquest cas doncs, les emocions poden funcionar com a motivadores o inhibidores de l’acció de manera que ens procuren una experiència determinada en funció del que estem vivint, ajudant-nos en cada moment.

Ara bé, en el tema de les emocions poques vegades som plenament conscients d’allò que estem sentint i, a més, poques vegades sentim una única emoció de manera pura (només alegria o només por) pel que això ens dificulta la manera que tenim d’expressar-nos i de donar sortida a aquesta emoció.

En el camp emocional ens queda molt tros per córrer i volíem posar el nostre granet de sorra escrivint al llarg d’aquest mes sobre les emocions reconegudes com a negatives per tal de redimensionar-les, posant l’òptica en les seves funcions i en com ens són un suport vital necessari.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →