PARLEM DE SEXUALITAT? 

La sexualitat és un espectre més de la naturalesa humana. Ara bé, l’aproximació que en fem ve molt determinada per segles d’història on la sexualitat ha estat un tema tabú, amb multitud de prejudicis i falsos mites al darrera. En l’actualitat, pares i mares, ens trobem en una societat pretesament oberta on molts d’aquests tabús i mites semblen llunyans i antics, on aparentment sembla que la sexualitat està més present i en tenim més informació a l’abast. Tot i així, cal que siguem honestes amb nosaltres mateixes i reconeixem que la sexualitat continua sent tabú, que no ens és gens fàcil parlar de segons quins temes amb els nostres fills i filles per vergonya, perquè pensem que no ho entendran o que els estem donant informació que no els toca per edat. I ja ens està bé pensar això, perquè realment és un tema que ens incomoda.  

Cal que siguem conscients d’aquest llegat social i cultural que portem a sobre i que ens pot interferir a l’hora d’aproximar-nos a la sexualitat com el que realment és, una part indissociable de la naturalesa humana que ens acompanya tota la vida, des de que som al ventre de la mare fins que morim. Per tant, l’aproximació que hi fem l’hem de poder fer des de la naturalitat més absoluta. Si acceptem aquesta naturalitat, veurem que el pes i les connotacions que hi donem són això, resultat d’un llegat cultural que ens condiciona. 

Encara que no en siguem conscients, els pares i mares eduquem en afectivitat i en sexualitat als nostres fills i filles des de que neixen. És oportú, doncs, pensar que si hi posem consciència, paraules i acompanyament, podem ajudar a que els nostres infants siguin uns adults que gaudeixin de relacions afectives plenes i sanes.  Així mateix, mai és d’hora per parlar de sexualitat. No cal que assentem al nostre fill de 4 anys i li fem una llarga xerrada sobre sexualitat, sinó que podem aprofitar moltes situacions quotidianes per parlar obertament i sense tabús, anomenant a les coses pel seu nom i acompanyant-los en la seva curiositat per aprendre. Parlar dels òrgans sexuals sense utilitzar eufemismes, afirmar i reconèixer sentiments i afectivitats des de la naturalitat que abans reivindicàvem. 

Un altre factor que a vegades s’obvia quan es tracta la sexualitat amb els fills és que ens acostumem a centrar en la part més física i anatòmica i menystenim altres factors com l’afectivitat, la identitat sexual, el plaer o els rols de gènere. Tots aquests factors són indissolubles de la sexualitat humana i el component emocional que els acompanya és prou potent per tal que els tinguem en compte. Si només en centrem en els trets físics o en l’acte sexual des d’una perspectiva anatòmica no ajudem a que els nostres fills i filles puguin reconèixer en ells mateixos aquesta afectivitat, el plaer, l’emoció o puguin desenvolupar-se naturalment en la seva pròpia identitat sexual. Pensem que, tot i portar imprès un llegat cultural repressor en quan a la sexualitat, actualment el sexe és present per tot arreu, anuncis, pel·lícules i sèries amb un alt component sexual i també existeix molta facilitat per accedir a continguts directament pornogràfics a través d’internet. Si obviem l’educació sexual i emocional des de casa, pensem que la informació que rebran els nostres fills i filles serà aquesta, perquè si tenen curiositat i no està coberta, buscaran com obtenir informació. El perill doncs, és doble, no només aprendran un model sexual distorsionat i molt sovint deslligat de l’afectivitat, sinó que a més, no tindran qui els acompanyi en el seu desenvolupament des del respecte pels seus propis processos. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →