NEUROCIÈNCIA I EDUCACIÓ

Actualment sentim a parlar de la neurociència relacionada amb l’aprenentatge i l’educació. Ens pot sonar estrany però, bàsicament, es  tracta d’intentar entendre com funciona el nostre cervell a l’hora d’aprendre i veure quins elements hi influeixen per poder aplicar-ho en l’educació.

I què és el que ens demostra la neurociència en l’educació? Que moltes de les reflexions que s’estan fet, ja les havien intuït certs corrents pedagògics basats en l’observació o en l’assaig-error, però ara tenen una base científica en la que podem recolzar-nos. Per exemple, la neurociència ens diu que aprenem més del què vivim i experimentem en pròpia pell que no pas d’allò que puguem memoritzar. Quantes lliçons que havíem après a força de memoritzar-les recordem ara? I, en canvi, quantes vivències i quants jocs al pati recordem? Si, a més d’afavorir que els nostres fills i filles puguin aprendre a través de vivències riques, fem que aquestes siguin divertides i plaents, farem que aquests aprenentatges siguin més duradors en el temps. Ras i curt, aprenem més i millor quan ens agrada allò que fem i quan ens ho passem bé mentre ho fem.

Una altra de les descobertes de la neurociència és que durant la infància es donen el que s’anomena períodes sensibles (moments en que el cervell està més predisposat a adquirir un coneixement). Amb això, veiem que no és convenient forçar aprenentatges quan encara no estan preparats (no podem pretendre que un infant toqui el violí amb dos anys com un virtuós en la matèria), ja que fins que el cervell no estigui preparat, l’únic que provocarem és estrès, frustració i baixa autoestima. En aquest sentit, la neurociència també avisa: aprenentatge i estrès són enemics declarats, quan més nivell d’estrès, menys capacitat per a poder adquirir nous coneixements.

Un aspecte que també apunta la neurociència és la capacitat de les persones d’aprendre a través dels altres. En el nostre cervell tenim unes neurones, que s’anomenen neurones mirall, que són les que fan que aprenguem a través d’observar les altres persones connectant-ho amb la nostra pròpia experiència. En aquest sentit, doncs, pren especial relleu la importància que mares, pares i educadors som models de conducta i fa bona aquella frase que diu: “aprendré més del que facis que no del que em diguis” i ja cal que en prenguem bona nota… Així mateix, sabem que els infants no només aprenen dels adults referents, sinó també dels altres nens i nenes, no oblidem que som ésser socials i que ens identifiquem en un grup. És important que els nostres fills i filles tinguin els seus espais de relació social entre iguals, espais de joc i lleure i també espais per crear i aprendre conjuntament.

Així doncs, veiem que la neurociència recolza una educació basada en el respecte als diferents processos dels infants i en les emocions i la motivació com a principal motor educatiu. Ens demostra que aprenem millor en grup que de manera individual, que cal prioritzar la vivència del coneixement més que la seva memorització i que la tensió i l’estrès és un greu problema per a l’aprenentatge.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →