Cada nit llegim a casa un conte de Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és possible treballar de tot el que vulguin, practicar aquell esport, ser presidenta d’un país…
Perquè és tant important que els nostres fills i filles tinguin referents ? Per poder ser i fer allò que desitgin sabent que no hauran d’enfrontar-se a un camí ple de dificultats perquè ningú ho ha fet abans. Perquè el missatge que reben quan no els hi mostrem altres referents, és que allò que volen és estrany perquè no ho fa ningú, no és normal allò que senten, si ningú ho ha fet abans per alguna cosa serà, allò és impossible… Moltes dones i homes han patit molt per entrar a llocs que fins aquell moment havien estat prohibits, per raó de raça, gènere, orientació sexual o classe social… Quan mostrem als nostres fills i filles que no és quelcom estrany, que abans hi ha hagut altres persones que com ella han tingut aquest somni, els acostem una mica més a aconseguir-lo. Els hi posem més fàcil, no fem que cada nen i nena s’hi hagin d’afrontar amb solitud, els donem exemples, models que fan que els sigui una mica més real. Quan tens un model a seguir saps que és possible, no tots tenim la capacitat de lluita i sacrifici que els ha suposat als grans referents trencar barreres, i això fa que el seu esforç hagi valgut més la pena perquè els evita als que venen darrera haver-lo de repetir o equipara les oportunitats a aquells que no tindrien el necessari per assolir-ho. Forcem-nos a buscar referents diversos, heterogenis, que segur que no coneixem perquè als nostres llibres de text només sortien homes blancs i de classe social alta. Per tant formem-nos, informem-nos per poder ampliar el ventall de referents dels nostres fills i filles. Quan parlem fixem-nos amb les paraules que utilitzem, associem certes professions i ens surt sempre en un determinat gènere metge i infermera? És important que ho revisem. Quan posem exemples d’esportistes ho fem només d’homes blancs? Quan parlem de professions tendim a fer-ho associant certes feines a un gènere? En realitat si no ens revisem els nostres propis referents no podem mostrar-los als nostres fills i filles, per tant podem començar per aprendre’ls plegats, llegint contes, mirant pel·lícules, qüestionant-nos si coneixem altres referents que els que sempre ens han explicat dins d’alguna disciplina i buscant-les plegades. El món és ric i divers, no l’empobrim per la nostra manca d’informació i l’acceptació del que ens han reproduït durant anys. Qüestionem-nos-ho, perquè quan penses en autors clàssics de la literatura qui et ve al cap? Una autora negre? Un autor japonès? És només un exemple, perquè ens adonem de com se’ns activa de manera inconscient el que tenim integrat com a referents i simplement com de fàcil descartem altres possibilitats que s’allunyen de la imatge preestablerta. Si volem que els nostres fills i filles no tinguin limitacions per qüestió de gènere, raça, religió o qualsevol altre que no siguin els propis límits personals de cadascú, regalem-los referents, obrim-los les portes a conèixer un món ple de persones diverses amb històries de petites i grans coses que van fer que els nostres fills ara es puguin atrevir a somiar coses que potser nosaltres no vam poder perquè ningú ens va dir que fos possible…
