MICROMASCLISMES O MASCLISMES?

L’altre dia em van passar un enigma que deia… “Un pare i un fill viatgen en cotxe i tenen un greu accident de cotxe, el pare mort i el fill té ferides molt greus i ha de ser operat d’urgència. Truquen a una eminència mèdica perquè l’operi, però quan arriba a l’hospital i veu al nen, diu, no el puc operar perquè és el meu fill” en el vídeo surt diferent gent elucubrant sobre si el pare era el padrastre en realitat, si tenia dos pares perquè eren homosexuals i altres teories, fins que donen la resposta correcte, l’eminència mèdica era la mare. Ostres em vaig quedar de pedra, perquè a mi ni se m’havia passat pel cap, jo que em tinc per una persona atenta per treballar-me els estigmes culturals i socials masclistes i intentar no caure en els paranys, i hi vaig caure de quatre potes! Això em va fer pensar quan profundes són les arrels culturals que tenim i la importància de conèixer-les per poder canviar les que no ens agraden. Primer de tot adonar-te de que sents, que et passa quan per exemple, el teu fill vol cuetes els hi fas? Vol portar una faldilla o pintar-se les ungles, que sents , com actues? Quines joguines compres, quina roba els hi compres al teu fill i a la teva filla?Sovint el que pot passar-nos és que racionalment sabem que hem de fer, però aquestes arrels ens toquen una tecla que ens fa saltarPerquè fer-li trenes a un nen ens sembla estrany, diferent del que hem après i vist des de petits. És important si sabem reconèixer l’emoció que ens mou però la modifiquem, o siguino deixem que sigui el nostre instint qui actuï sinó el nostre jo racional. Sinó deixem que surtin les frases que ens van dir a nosaltres, això és de nenes i tu ets un nenSinó que li fem les trenes sense donar-li cap altra importància. Si volem canviar la mirada dels nostres fills sobre les diferències de gènere, no serà amb grans discursos serà amb les petites coses del cada dia. Per això és important que primer puguem desenterrar els pensaments i comportaments masclistes de nosaltres mateixes. Parlar-ho amb la nostra parella perquè també faci aquest exercici. Comentar quan pensem que l’altre no està donant una resposta respectuosa amb l’equilibri entre gèneres. Perquè si al nostre fill quan s’embruta menjant li diem que vigili amb la roba i, en canvi, a la nostra filla li diem que ha d’estar guapa. Pensem en les coses que diem, en el rerefons del que transmetem quan ens dirigim a ells i elles. No minimitzem aquestes coses perquè són justament aquestes les que configuren la seva construcció de gènere. Segurament el primer pensament que tenim és que nosaltres no som masclistes, i menys si som dones, que ja sembla que el ser dona comporti no poder ser masclista. Tinguem en compte que han sigut les dones les principals transmissores de la cultura vers als fills i filles. Som masclistes perquè és gairebé inevitable canviar de paradigma a nivell individual en un món que viu anclat en un vell paradigma que està ple de diferències de gènere que fomenten desigualtats injustíciesPerò podem contribuir al seu canvi nosaltres i sobretot les nostres filles i fills, si som capaces de transmetre que gairebé res ve condicionat pel nostre gènere i que això mai pot ser un element limitador de les nostres eleccions i la dels altres. 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

NECESSITEM REFERENTS DIVERSOS I

Cada nit llegim  a casa un conte de  Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és

Llegir més →

EDUCAR PER LA IGUALTAT

L’educació al llarg de la història ha estat un dels pilars que els estats i les religions han volgut controlar per manipular a la societat cap als seus propis interessos. Ometen certa informació en els llibres de text, o explicant la història des de la vessant que ha interessat en

Llegir més →

CUIDEM-NOS

És important, i més en moments crítics o de conflicte, que aprenguem a cuidar-nos. Com a adults podem tenir diverses eines que ens poden ajudar en moments de necessitat de calma, de protecció o en que estem preocupats, tristos, enfadats o nerviosos per algun tema. Cal també que ensenyem als

Llegir més →

PRINCESA TIGRE

La majoria de nosaltres, dones, ens hem criat en un entorn on ens deien com ens havíem de comportar, segons el que s’esperava del clixé normatiu per ser una dona. I els comentaris van començar quan érem nenes. No t’espatarris que no és femení, tanca les cames, no ensenyis les

Llegir més →

DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM DE GÈNERE?

Per parlar de gènere hem de començar situant el concepte enfront del que és el sexe de les persones. Segons l’IEC sexe és el ”conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d’una espècie en mascles i femelles”. Per la seva banda, el gènere seria el conjunt

Llegir més →

COMPARTIR LA CRIANÇA

Sovint entre dones mares, tenim les mateixes discussions, sobre perquè molts homes i pares de les nostres criatures son capaços d’operar a cor obert però no saben on està la cartera del cole? És perillós generalitzar perquè segur que hi ha homes que són el pal de paller de la criança dels seus

Llegir més →