LÍMITS EDUCATIUS

Heu sentit a parlar dels límits a l’educació? Que els infants necessiten límits? Sovint hem acabat associant límit amb norma o amb autoritat i disciplina. Per a nosaltres els límits van molt més enllà que diferenciar el que està bé del que està malament. No només es tracta que utilitzem els límits per marcar allò que poden fer els infants i el que no, associant-ho, a més, a possibles càstigs i recompenses si els infants segueixen o no el camí marcat per l’adult.

Ens agradaria poder reflexionar sobre els límits entesos com a font d’aprenentatge, sense els quals se’ns obriria un món de possibilitats difícil de comprendre, un món en el que depèn del dia el límits són uns i un altre dia són uns altres.

Davant d’un objecte, els seus límits ens donen informació. Veient, tocant i explorant aquest objecte n’aprenem les característiques i podem començar a imaginar què passarà si hi faig alguna cosa. Així mateix passa amb totes les vivències. En els primers anys de vida, als infants se’ls presenten contínuament noves situacions amb noves persones i nous espais i han de poder anar aprenent, a través d’explorar els seus límits, fins a on arriben cadascuna d’aquestes. Per això els infants tenen aquesta necessitat vital d’explorar i experimentar, de provar i manipular. També els ho permet fer respecte a situacions viscudes, trobant el límit d’aquella situació els permetrà saber com actuar la propera vegada que es trobin en una situació similar. Quan els infants identifiquen els límits, els hi serveix, per exemple, per saber que la mare ha marxat però tornarà.

Ens és útil, doncs, per formar-nos idees i poder preveure el que vindrà, per no haver de construir contínuament significats ni atribucions i per tenir seguretat de per on ens movem. Alhora, ens és útil per poder determinar algunes certeses quan davant de l’assaig i error sempre hem obtingut la mateixa resposta. Quan mostrem els límits de les coses, de les situacions i del comportament als infants, els estem respectant, els estem ajudant en el seu aprenentatge i en la construcció de la seva identitat.

Pensem que els infants construeixen el seu jo tot determinant que la resta de coses i persones que els envolten no són “jo” i ho fan a través d’establir límits entre ells i l’entorn. Aquest procés pot produir frustració a l’infant quan les persones o objectes no responen com ell voldria però hem de tenir molt clar que és amb aquest procés on es fonamenten les bases del seu desenvolupament i de la seva identitat com a persona.

Per tant es fonamental que primer siguem nosaltres els adults que tinguem clars el límits que voldrem que trobin els nostres fills i filles, límits d’horaris, en el menjar, en l’ús d’objectes, tauletes… en l’ús de certes paraules… Quan aquests estiguin clars els infants els hauran de trobar sempre al mateix lloc, volem dir que no podem tenir límits mòbils en funció del dia que tenim, si estem cansats i no tenim ganes de barallar-nos-hi, perquè posar límits i mantenir-los és cansat. Perquè posar límits dóna seguretat als infants i ens fa a tots la vida més tranquil·la, quan un infant ha après que aquell límit no es traspassa ja no ho prova més, almenys durant una temporada!

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →