LES EMOCIONS: L’AVORRIMENT 

 

L’avorriment és una emoció humana molt valuosa. Malgrat puguem pensar que avorrir-se és negatiu perquè podem experimentar sensacions de desplaer, hem de pensar que totes les emocions tenen un propòsit i un sentit i el de l’avorriment és el de convidar a la creativitat i a la motivació. 

Com dèiem, l’avorriment és l’oposat al plaer. En una societat hedonista i de la immediatesa tenim la creença que l’ocupació i l’activitat són productives i, per tant, positives i font de plaer, mentre que el no fer res és perdre el temps, és apatia o indiferència i és per això que apostem per la hiperestimulació o la hiperprogramació de tots els espais de la vida, la nostra i la de les nostres criatures. Cal poder començar a desterrar certes creences. En relació a l’avorriment, la neurociència ens diu que quan el cervell està immers en alguna activitat té certes àrees del cervell activades, segons la naturalesa de l’activitat que estiguem fent, mentre que quan ens avorrim s’activen totes les àrees del cervell, el que permet afavorir la connexió entre àrees que a priori no estaven vinculades. Això és el que és la creativitat, aquesta relació d’idees i pensaments normalment no relacionats entre si. 

Quan ens avorrim, el nostre cervell busca estímuls. Si aquests estímuls no són immediats, si deixem una mica d’espai entre la sensació d’avorriment i l’activitat immediata, el cervell s’ocupa de buscar els estímuls internament, cercant idees, enllaçant pensaments, connectant amb un mateix i cercant allò que ens pot fer estar bé. El cervell doncs, es posa primerament en alerta, cercant, però després l’absència de soroll extern pot fer que, per ella mateixa, la ment es relaxi, faci sorgir noves idees i es permeti ser més creativa o disruptiva. Quan la ment no està “obligada” a fer cap activitat ni a pensar en res en concret es dispara sola cap a noves idees i pensaments, ja que per a trobar estímuls s’obliga a fer alguna cosa diferent. 

Avorrir-se també permet desenvolupar un autoconeixement més profund d’un mateix i, per tant, també una millor presa de decisió en la nostra vida futura ja que estem deixant espai per a conèixer-nos i també llibertat per a prendre decisions no predeterminades per una programació de les activitats massa estricta. 

Com a pares i mares, hem de començar a permetre’ns i permetre als nostres fills i filles espais lliures, no programats, espais per a no fer res. És normal que, davant d’aquests moments, molts infants se sentin perduts o es posin nerviosos i vulguin sortir ràpid d’aquesta sensació. Cal que puguem acompanyar-los en la tranquil·litat d’aquest no fer res, de deixar volar la imaginació i la ment cap a nous llocs, d’inventar plegats nous pensaments. Podem aprofitar per fer llistats d’idees a fer en moments d’avorriment o a imaginar maneres de passar el temps diferents. El que és positiu és acompanyar aquesta emoció ajudant a les nostres criatures per tal de reconduir aquesta primera sensació d’intranquil·litat davant de l’avorriment en oportunitat per desenvolupar la creativitat i la connexió amb un mateix. Tot plegat sense caure en la immediatesa de l’estímul i de l’activitat, sense oferir d’immediat alternatives a l’avorriment. Podem suggerir, insinuar, ajudar a imaginar, però no proposar directament una activitat plaent que els tregui de seguida d’aquest avorriment.  

No hem de tenir por a l’avorriment, l’hem de poder permetre per tal d’activar la ment tot creant, inventant, imaginant i explorant per a poder generar noves realitats tot agafant consciència de les nostres capacitats. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →