En l’imaginari popular la Tendresa és un sentiment que és reserva per a les relació pares-fills, o pels cadells d’animals o per quan veiem una mostra d’amor sincer en tercers. I no hauria de ser així, hauríem de poder i voler mostrar tendresa també vers companys de feina, amigues i germanes. És un sentiment que té atributs negatius que al nostre entendre no són certs. Mostrar tendresa és un signe de debilitat, la tendresa deixa entreveure la teva debilitat per l’altre, i hem estat educats en la cultura d’amagar a la resta allò que ens pot fer dèbils. Per evitar donar-los informació sensible, que ens pugui fer mal. Doncs pensem que és just al contrari, per mostrar Tendresa cal ser molt segur d’un mateix, cal no tenir por dels propis sentiments i expressar-los obertament a l’altre. La tendresa és mostrar admiració, agrat, afecte i reconeixement, amb un gest de tendresa sobretot ens donem a l’altre. En és fàcil quan els nostres fills són nadons mostrar-los tendresa, ens surt sol, és inevitable quedar-nos embadalits mirant-los. Però sembla que aquest sentiment va perdent força amb cada any que compleixen i quan tenen 12 anys sembla que la tendresa s’ha quedat en un calaix. És important parlar, mirar, abraçar i donar petons amb tendresa sempre, i sobretot als nostres fills i filles. La tendresa és un sentiment que fa créixer les arrels del nostre vincle amb ells i que són a la vegada models de relació que els permetrà construir relacions sanes amb altres persones.
La tendresa és quelcom subtil, a vegades contraposat a les explosions d’amor que també podem sentir i son molt positives. La tendresa són mostres d’amor silencioses, que fan saber a l’altre que els mirem amb el cor, sempre, no només quan fan coses que ens agraden molt. La tendresa és agafar-li la ma mentre estem al sofà. És fer-li un petó perquè si, quan no s’ho espera. És dir-li que ens encanta estar amb ella, que teníem moltes ganes de veure’l quan arriba a casa. És posar-li uns trossets de fuet a més de l’entrepà o la fruita perquè sabem que li encanta. Tendresa és fer broma amb complicitat, tendresa és fer-li una foto sense que ho sàpiga i enviar-li quan creiem que necessita saber-se mirat. Tendresa és una nota d’ànims a la cartera abans d’un examen. Tendresa és veure junts un àlbum de fotos i recordar plegats. La tendresa és no dir res quan el teu fill està trist o disgustat, i abraçar-lo perquè senti que hi som. La tendresa no és un sentiment nyonyo que sentim quan llegim una novel·la amb final feliç. La tendresa és la subtilesa de l’amor, la quotidianitat de l’amor. És centrar la mirada en les petites coses de l’altre i veure-les amb el cor i demostrar-li, dir-li que el veiem amb el cor i que ens agrada. Si entrenem aquest sentiment amb els nostres fills i filles els estarem fent un regal inmens, d’autoestima i d’amor que aprendran a fer també als altres.
