LES EMOCIONS: GRATITUT

El sentiment de gratitud, potser poc estès quan parlem d’educació emocional, creiem que és molt important ja que desperta moltes competències clau en els nostres fills i filles 

La gratitud va més enllà de l’automatisme de dir gràcies quan rebem alguna cosa, que qui mes qui menys inculca als seus fills, a base de repetir-los que les coses es demanen si us plau i es donen les gràcies quan es reben. La gratitud de la que volem parlar aquí, és la que neix amb el reconeixement que reb l’infant de les pròpies capacitats. Quan li diem al nostre fill que bé que fa tal cosa, sempre que sigui veritat, ja hem comentat que l’adulació només porta autocomplaença i no aprenentatge. Quan reconeixem un aprenentatge que ha fet, una millora ren algun aspecte, a part d’altres coses, estem ensenyant a la nostre filla a reconèixer en els altres aquestes bondats també. Per tant a observar i adonar-s’en  en els altres de les coses positives que fan, a no passar-les per alt i reconeìxer-les obertament. Només qui ha rebut pot també donar, ningú pot donar sense haver rebut quelcom dels altres abans. No se si us ha passat que els vostres fills quan es van fent grans, des que aprenen a vestir-se sols, o a menjar sols us diuen jo puc, jo sol, no m’ajudis… No volem que invadiu el seu temps d’aprenentatge individual imposant el vostre suport. Però si que mica en mica aneu explicant que saber rebre és part del saber donar. Que reconèixer les pròpies febleses o limitacions, permanents o temporals ens fa en realitat més forts perquè ens predisposa a la millora i a l’esforç. Que per tant dir gràcies forma part del reconèixer que l’altre ens ha donat alguna cosa, que nosaltres podrem donar més endavant a algú altre també. Per tant la gratitud està lligada també a la humilitat de deixar-se ajudar, i de reconèixer que necessitem de l’altre, que sovint és quelcom que ens costa a tots. Està molt bé la conquesta individual d’algun aprenentatge, el sentiment de plaer que et suposa saber que ho has pogut fer tu sola. Però que també hem de poder combinar-ho amb situacions d’aprenentatges amb els altres, en els que cadascú aporta allò que sap i que es genera aprenentatge compartit. 

El segon aspecte important en relació a la gratitud té a veure amb el concepte actual del mindfulness, o sigui prendre consciència del present que ens envolta per poder valorar-ho. El sentiment de gratitud ens ajuda a ser feliços. Perquè quan m’és t’adones del que tens, material o no, de la bellesa que t’envolta quan observes un paisatge, de lo bo que està aquest menjar que menges… més  t’inunda la sensació de felicitat. Per tant aquest és un aspecte molt important que hauríem de treballar-nos segurament infants i adults. Saber aturar-nos cada dia alguna estona per valorar allò que estem vivint, pensar que podria ser d’un altra manera i que tenim la sort de viure-ho en positiu. I donar les gràcies als altres en veu alta, o en el teu interior per tu… Hi ha petites coses que podem fer per fomentar aquest donar les gràcies i valorar les coses del dia a dia. Donar les gràcies al pare o a la mare cada dia pel menjar que han fet, fer-ho nosaltres els adults també. Sobretot recordem donar-los les gràcies als nostres fills també. No hi ha millora de fomentar i reconèixer el sentiment de gratitud que quan ho sents a la pròpia pell. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →