L’enveja és un sentiment de desig cap a coses que posseeix una altra persona, siguin aspectes materials o no. Aquest sentiment neix per comparació amb els altres, respecte al que tenim o pressuposem que tenim nosaltres i el que tenen o pressuposem que tenen les altres persones. S’han fet estudis que demostren que quan obtenim una recompensa, ens sentim bé i cert plaer o alegria, però aquesta joia es pot incrementar si observem que la nostra recompensa és major que la dels altres. En sentit contrari, quan comparem la nostra recompensa amb la dels altres i hi sortim perdent, el plaer inicial disminueix substancialment i apareix l’enveja. Així veiem que aquest sentiment pot ser perniciós en tant disminueix o impossibilita la nostra felicitat i també perquè fa minvar la nostra capacitat empàtica envers els altres. Amb l’enveja som capaços de sentir satisfacció en la dissort dels demés, sobretot d’aquells de qui tenim enveja, pel que cal anar molt en compte i aprendre a controlar aquesta emoció.
L’enveja no és un sentiment evitable, però si que podem mirar de controlar-la tant en nosaltres mateixes com a l’hora d’ajudar als nostres infants i acompanyar-los en la gestió de les emocions. Un primer pas és poder reconèixer i conèixer l’enveja. Saber què és el que sentim, perquè ho fem i intentar reconduir-ho per tal d’evitar deixar-nos endur per l’enveja. És important doncs, poder verbalitzar l’emoció per tal de racionalitzar-la de manera conscient i poder situar les coses al seu lloc, obrir el focus i entendre que potser allò que desitges no ho tens, però que posseeixes altres coses que et poden fer gaudir igual.
Pensem també que nosaltres com a adults som models per als nostres fills i filles, si tenim sovint aquest sentiment d’enveja cap als altres, si menystenim les nostres pròpies qualitats o si ens comparem constantment, és fàcil que imitin les nostres conductes. Per tant, hem de començar nosaltres per aprendre a gaudir de les coses bones que ens passen, de cercar en nosaltres mateixes els nostres propis objectius, ja que això repercutirà també en la construcció de la personalitat dels nostres fills.
Un factor que ja hem apuntat abans és que l’enveja es construeix a través de la comparació. Aquesta és una altra cosa que podem evitar fer, comparar constantment els nostres fills i filles, sigui entre germans o sigui amb altres nens i nenes, sobretot, si la comparació es fa en forma de judici i hi hagi qui surti guanyant i qui surti perdent d’aquesta comparació. En aquets sentit, apuntar que l’autoconcepte i, sobretot, l’autoimatge, és construeix a partir de comparacions amb els altres: soc baixeta perquè els altres són més alts que jo. Atorgar connotacions positives o negatives a les qualitats que resulten d’aquestes comparacions és el que pot derivar en una baixa autoestima i en un sentiment d’enveja respecte als altres que si posseeixen les qualitats positives que jo no tinc. Cal doncs, evitar comparar sempre que es pugui o, si més no, intentar comparar-nos només amb nosaltres mateixos per tal de poder anar valorant en el què hem anat millorant. Aquest exercici és recomanable que el puguem anar fent també amb les nostres filles i fills, per tal que aprenguin a posar el focus en si mateixos, ja si que només el posen en els altres, segurament els pot portar a sentir enveja i frustració, sent les causes més poderoses de la infelicitat.
