LA TEVA FILLA ÉS LA QUI REPARTEIX…

Arribes un dia a l’escola i la Mestre et diu que el teu fill ha mossegat a mitja classe, se’t glassa la sang… pots tenir molts sentiments barrejats, de vergonya, que pensaran els altres pares de mi, de tristesa pels nens i nenes que ho han passat malament, d’enuig amb el teu fill perquè ha fet una cosa que no està bé. Deixem que surtin aquests sentiment inicials i calma. Primer cal analitzar, quan anys té el nostre fill o filla 2 o 10? Perquè és molt diferent, en el primer cas, és absolutament normal, els infants quan encara no saben parlar ni tenen control de les seves emocions, mosseguen com a mostra d’enuig, ràbia i inclús d’amor. En aquest cas cal parlar amb el nostre fill o filla sense grans retrets ni culpabilitzacions. Cal explicar evidentment que no pot fer mal als altres, i explicar-li perquè li passa que no pot controlar el que sent. Anar-ho treballant, donar-li estratègies com que intermedi amb un objecte com un coixí. Explicar-li a través dels contes el reconeixement dels sentiments i quins efectes físics notem per començar a conèixer i anticipar reaccions. Parlar de l’empatia, que imagini com es pot sentir el nen al que ha mossegat. Aprendre a frustrar-se, a que no tindrà tot allò que vulgui li ensenyarà a no sentir ira quan no ho aconsegueix. Hem de treballar-ho amb ells i acompanyar-los en el control emocional . Però pensem també que això no ha de ser un tema tabú entre les famílies a l’escola, es quelcom que tothom pot patir, perquè es pateix com a mare o pare i com a fill, tant si estàs en un cantó com en l’altre. Pensem que parlar-ne entre les famílies és normalitzar quelcom que ajudarà també als infants. Si la teva filla té 10 anys, és un altre situació absolutament diferent, amb aquesta edat, hauria d’haver après a controlar la ira, i sobretot els efectes d’aquesta. Però cal anar a poc a poc, primer pregunta, parlar amb ella, no ho facis a la sortida de l’aula mentre el mestre t’està explicant el que ha passat. Espera arribar a casa i busca un espai físic i temporal adient. També pren-te el teu temps perquè se situïn les emocions de les que parlàvem abans. Pregunta sense jutjar prèviament, si ha estat un acte de descontrol de la teva filla, cal que tingui conseqüències, no un càstig com no veure la tele, sinó que pensi com pot disculpar-se amb l’altre infant. Cal valorar si ha estat un fet aïllat o és un comportament que sovinteja, si és el cas ja no valdrà una disculpa, hem d’analitzar que hi ha més enllà . Perquè no se sap o vol controlar? Que busca amb l’agressió física? Serà molt important la coordinació amb l’escola i acordar una línia de treball de manera conjunta.  

Hi ha molts factors que hi intervenen que no podem tractar tots ara, però cal poder treballar aspectes com l’empatia, l’autocontrol, les conseqüències naturals dels fets, els límits familiars, escolars i socials que es trobarà davant d’aquests fets etc… En general son aspectes que ja haurien d’haver estat assolits als 10 anys. Per tant cal analitzar bé, si es tracta de fets aïllats o bé d’un problema que va més enllà i que hem de tractar-lo amb la importància que requereix. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →