LA SINCERITAT ABSOLUTA DELS INFANTS

Tots recordarem alguna situació en la que ens haguéssim volgut fondre perquè els nostres fills han estat “massa sincers”, o sigui que han dit el que pensaven en aquell moment sense posar-hi cap filtre. Sense ser coneixedors encara de les convencions socials, els nens i nenes deixen anar les seves opinions  o pensaments sense tenir en compte les repercussions que poden tenir els seus comentaris en els altres. . Es important la nostra reacció, intentar que encara que passem vergonya, no se’ns noti gaire, ni renyar la nostra filla en públic ni reprendre’n les seves paraules ja que, ja que no ho fa amb la intenció de ferir a ningú, sinó per la manca de filtres socials i culturals, ella no entendrà el nostre enuig. Potser generem en ella, efectes com no atrevir-se  a parlar en públic, per la inseguretat que li genera no saber que es pot dir i que no.

Hi ha algunes creences arrelades a la nostra cultura, com la que els nens no menteixen, diuen el que pensen segons  ho senten, com si pel fet de ser veritat ja tingués la consideració tant de veritat absoluta com de permís per poder dir-se sense cap empatia vers l’altre. És just aquest tema el que hem d’anar introduint als nostres fills, segons l’edat i el comentari que faci. Per molt que sigui el que ell pensa, no tot es pot dir si creiem que amb les nostres paraules podem ferir a algú. Ajudar-lo a reflexionar cada vegada que digui alguna cosa, l’ajudarà a anar disminuint comentaris que puguin ser feridors per tercers. Fer-ho just després del comentari però a soles. Fer-ho mitjançant preguntes, com creus que s’haurà sentit aquella persona quan ha sentit el que li deies? Creus que li haurà agradat o s’haurà entristit? Com ho podries haver dit d’una altra manera?. Tampoc es tracta de transmetre que no poden parlar sinó que ho han de fer tenint en compte els sentiments de l’altre. Dependrà de la informació que tinguin de l’altre persona i el nivell de confiança, poden dir unes coses o unes altres. No hauríem d’explicar que hi ha coses que no es poden dir a la cara de la persona afectada, però no passa res si en parlem a l’esquena i aquell mateix comentari si que és correcte si la persona no ens sent. Perquè a part de l’empatia i tenir en compte els sentiments de l’altre, també hi ha un segon element, que és aquest filtre de “la veritat “ dels nens , que cal també ensenyar-los a utilitzar. Ajudar-lo novament amb preguntes  a que reflexioni. Que en saps tu realment d’aquella persona?  Aquest comentari amb quina finalitat el fas?  Finalment si som capaços d’ajudar al nostre fill a canviar les ulleres de com mira als altres i fer-ho sense jutjar-los i sense prejudicis, estarem contribuint a fer-lo millor persona. Com sempre diem, siguem exemple nosaltres, si ens senten criticar als altres o fer comentaris quan anem pel carrer sobre l’aspecte físic de les persones, després no esperem que actuïn diferent a com ho estem fent nosaltres davant d’ells.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →