LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,..

Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis per allò que els hi és desconegut, per la separació de la seva família després de 6 mesos d’estar plegats gairebé tot el dia.

I hi ha infants, que davant dels canvis, s’aferren a allò que coneixen, com ens passa a nosaltres. Només que ells ho expressen a la seva manera, el que coneixen és la seguretat del que tenien quan eren petits. Per això alguns infants tornen a fer coses d’etapes que ja havien passat, com el control d’esfínters, el dormir soles a la seva habitació, vestir-se soles, menjar sols, deixar el xumet, no voler el biberó i un llarg ecetera de coses. Tot és absolutament normal si és durant un temps que potser d’una setmana fins a alguns mesos, si aquest comportament s’allargués més de 3 mesos podríeu consultar a un professional que acompanyi infants petits.

Els infants a vegades per créixer necessiten agafar embranzida, o sigui fer alguns passos enrere, per reafirmar-se, per estar segurs que caminen sobre terra ferma, abans no es posin a donar el salt endavant. I això és el que estan fent quan reprenen accions de quan eren més petits. És important que ho entenguem així i no pensem que de cop i volta el nostre fill s’ha tornat un mandrós i ja no vol fer tot el que sabem que sap fer sol. O que està cridant la nostra atenció parlant com si fos un bebè quan sabem que s’expressa perfectament. Si mal interpretem les seves accions i significats, ens podem disgustar amb ell, demanar-li que desisteixi d’aquella acció, no fer-li cas quan fa certes coses. Aquest comportament nostre només el reafirmarà en la seva necessitat de mantenir-se en aquesta etapa prèvia. Perquè no estarem donant-li la seguretat que necessita per avançar. Potser inclús li podem generar més dubtes sobre l’etapa futura, si no deixem de dir-li que les nenes grans no fan tot allò que ella està fent, i que és el que ella coneix i que li dona seguretat. Donar un pas enrere per reafirmar-se, per saber que si ho necessita la portarem en braços a dormir encara que ja tingui 6 anys, li ofereix aquest espai segur que necessita per créixer. Permetre-li que faci coses de nena petita, i poder verbalitzar-li que si necessita beure’s la llet amb biberó encara que tingui 7 anys, durant una temporada, que ho faci, que no el jutjarem, que quan se senti preparat te la seva taça esperant-la. Li dona el seu temps i el seu espai per créixer amb seguretat. Més que jutjar, enfadar-nos o ignorar-los, el que podem és presentar-los el futur, allò que potser els fa por amb alegria, aportant-los seguretat, acompanyant-los. Si allò que m’espera m’agrada, m’il·lusiona i els meus adults de referència m’hi acompanyen serà molt més fàcil saltar.

Perquè fomentar l’autonomia dels nostres fills i filles no es aconseguir que facin ells sols el que quan eren més petits els fèiem nosaltres, sinó donar-los espai i temps per decidir per ells mateixos. Qui no tornaria a la falda de la seva mare aquells dies en els que necessites unes carantoines, encara que tinguis 40 anys?

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →

COSES QUE HEM APRÈS CONFINADES

Un cop passats els primers dies de confusió i nervis, vam passar per diferents estats d’ànim, cadascú els seus, segur que en moments força negatius, potser a dies o estones una mica amb sensació de muntanya russa. Un cop passat el confinament, volíem posar la òptica en tot allò de

Llegir més →