LA IMMEDIATESA

Vivim en l’era de la immediatesa. Tot ho volem ràpid i ja. Segurament, aquest fet ve molt condicionat pels canvis que han generat en les nostres estructures i comportaments internet, els telèfons mòbils i les xarxes socials on, precisament, la immediatesa és el valor més segur que ens proporcionen. Així, hem anant condicionant la nostra vida i les nostres actuacions sucumbits per aquesta rapidesa en l’accés a la informació, a la resposta i al feedback ràpid que obtenim i, potser, en el camí, ens hem oblidat de demanar que aquesta informació sigui veraç, contrastada, reflexionada o de qualitat.

Si nosaltres, les i els adults ja ens trobem immersos en aquesta cultura de la immediatesa, els nens i nenes que han nascut en aquest paradigma imposat per l’accés a internet i a les xarxes socials, podem dir que tenen aquest sentit de la immediatesa encara molt més desenvolupat que nosaltres. I, sovint, ens hi fan entrar sense acabar-ne de ser conscients.

Quan era petita i vaig llegir Momo de Michael Ende una de les coses que em va impressionar més va ser l’actitud del seu amic Beppo l’Escombriaire quan algú li preguntava alguna cosa: “es limitava a somriure amablement, i no contestava. Simplement pensava. I, quan creia que una resposta era innecessària, callava. Però, quan la creia necessària, la pensava molt. De vegades trigava dues hores a contestar, però altres trigava tot un dia.” El fet que algú donés tanta importància a les paraules i a la informació que contenen com per reflexionar les respostes durant tant de temps em va fascinar. Evidentment, arribar a l’extrem de Beppo és inimaginable però pensem que sí que és important saber si contestem alguna cosa perquè la tenim clara i reflexionada o bé perquè ens hi empeny la immediatesa del que l’altre espera de nosaltres.

Amb els nostres fills i filles pensem que és molt lícit demanar-los temps quan allò que ens demanen requereix que ho pensem, que ho parlem amb la parella o simplement ens ha agafat desprevinguts i no és el moment de contestar. Hauríem de poder integrar aquesta resposta més sovint del que estem fent ara: “Ah, em sembla molt interessant, deixa’m un temps i et dic alguna cosa”. O bé: “Necessito temps per pensar-m’ho, et contesto després”. Ens hem de poder permetre fer-ho precisament per poder donar una resposta reflexionada, coherent i de qualitat, tal com dèiem abans.

El mateix ens pot passar quan ens demanen alguna informació que no sabem o no tenim per la mà. Poder contestar: “No ho sé, si t’interessa molt, després podem buscar-ne informació” i, fins i tot, no recórrer a internet per a buscar-ho, intentar fer memòria sobre què sabem d’allò, contrastar-ho amb alguna altra persona o buscar en algun llibre poden ser unes bones maneres per aprendre a viure sense la llosa de la immediatesa i mostrar a les nostres filles que és possible i, fins i tot recomanable, tenir prou paciència i espera per obtenir allò que volem.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →