LA IGNORÀNCIA ÉS UN DO 

La ignorància és un do, sí. Només reconeixent que hi ha moltes coses que no sabem, se’ns obren moltes més possibilitats d’aprendre que no pas si tanquem la porta a nous coneixements pretenent que ja ho sabem tot. De fet, quan més coneixem, més ens fem conscients de tot el que ens queda per conèixer i del camí que se’ns obre al davant 

En l’educació, en el dia a dia amb els nostres fills i filles, se’ns presenten multitud de situacions en les que ens confrontem de ple amb la nostra ignorància. Preguntes dels nostres infants que no sabem respondre, reflexions seves que ens toquen en molts aspectes que no dominem. Com reaccionem? Què fem quan ens pregunten coses que no sabem? Podem afrontar aquestes situacions de moltes maneres diferents però, que comporta cadascuna? Si ens inventem la resposta o responem tirant pel dret, potser és que ens fa por reconèixer la nostra ignorància, o bé pot ser que no volem defraudar als nostres fills. En aquests casos, el nostre ego ens pot estar jugant una mala passada ja que potser amaga algun temor profund a equivocar-nos, a fallar, a no ser impecables. En aquest sentit, hem de tenir molt present que els nostres fills i filles no ens volen impecables. Ens volen tal com som, amb els nostres dons i defectes, amb les nostres llums i ombres. I, precisament, quan neguem la nostra ignorància, quan l’amaguem darrera una capa d’infal·libilitat i de falsa perfecció, estem donant un missatge a les nostres filles i fills. Els estem dient que no s’hi val a equivocar-se, que no es pot fallar, que no cal que siguem honestos amb nosaltres mateixos i que no està ben vist reconèixer el nostre desconeixementPer tant, els estem tancant el camí al saber, a les preguntes que generen altres preguntes, a la reflexió.  

Si, per contra, davant d’una pregunta incòmoda o difícil dels nostres fills reconeixem que allò no ho sabem, si els hi retornem la pregunta per a veure què pensen ells al respecte, si proposem buscar junts la resposta, els estem donant eines per al lliure pensament i per a l’aprenentatge. És a partir de formular-nos preguntes que aprenem a pensar, si trobem de seguida una resposta fàcil, estem tallant aquesta possibilitat.  

A més, cal que aprofitem aquestes edats en que els infants estan sempre demanat el per què de les coses o en els moments en que estan més receptius a nous coneixements. Creiem fermament que si els infants ens pregunten és perquè estan preparats per a saber les respostes i podem aprofitar tant per posar en valor el nostre coneixement o desconeixement sobre un tema com també per ajudar-los a reflexionar i a treure les seves pròpies conclusions. En la mesura que veiem la possibilitat, podem retornar-los la pregunta: i tu, què en penses? Sovint ells ja tenen una resposta formulada al cap i amb la seva pregunta volen validar-la a través nostre.  

Sempre és un bon moment per ajudar a pensar i a reflexionar als nostres fills i filles, tot això els donarà eines molt potents per al seu desenvolupament però, a més, si ho fem des de la consciència de la nostra ignorància els estem reconeixent la possibilitat d’equivocar-se i els estem obrint un llarg camí cap al coneixement.  

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →