LA CULPA

En la maternitat i la paternitat ens sorgeixen sentiments nous que fins llavors no havíem experimentat mai amb aquesta intensitat o d’aquesta manera. Entre tots ells sorgeix la culpa com una emoció que sovint ens acompanya en tot el fem.

Ens sentim culpables per no fer prou, per no arribar a tot, per què avui se m’ha escapat un crit, o no l’he escoltat quan m’explicava alguna cosa, o he arribat dos minuts tard a recollir-la a l’escola… De raons no ens faltarien, en tant no som perfectes, i sempre podrem trobar errades o defectes pels quals sentir-nos malament.

Però, per què tenim sempre aquest sentiment de culpa? Actualment la majoria de mares i pares exerceixen una paternitat conscient. En aquest camí cap a una criança respectuosa hi ha certa tendència a buscar la felicitat i la perfecció en els nostres actes. Actualment, sabem de manera racional com ha de ser una criança respectuosa i allunyar-nos actuant en contra dels seus preceptes, ens provoca certa culpabilitat. Sembla que per tenir tota la informació disponible al nostre abast no podem incórrer en cap falta, qui si ens equivoquem serà perquè ens en falta. Però precisament l’excés d’informació pot repercutir negativament en els nostres actes, atès que ens condiciona de manera racional i, sovint, acabem actuant des del coneixement i la raó i no des de l’instint o l’emoció que ens porta la criança. No estem dient que la informació sigui negativa, el que sí que ho és, és pretendre seguir al peu de la lletra totes les indicacions que tenim actualment per a tenir una criança feliç, oblidant-nos del que estem sentit en cada moment, del que ens diu l’instint sobre com actuar o del que connecta més amb la nostra manera de ser i de fer.

Si actuem conforme sentim i intuïm podem fer desaparèixer certa culpa ja que els nostres actes aniran en sintonia amb nosaltres, a com som i com sentim i no amb un estricte manual del pare o mare perfectes. Així, també podrem perdonar-nos més i no ser tan rígids en les nostres actuacions i judicis. Criança conscient no vol dir no cometre errors, no entrar en contradiccions o ser i mostrar-nos impecables en tot moment. Té més a veure en mostrar-nos davant dels nostres fills i filles com a persones, amb els nostres costats foscos i lluminosos, amb les nostres incoherències i en voler millorar sobre les nostres ombres o sobre aquelles actuacions de nosaltres mateixes que no ens agraden. Ser impecable ho pot ser una màquina i coincidireu amb nosaltres que una màquina no serà mai millor que una mare o un pare per a criar un infant. Posar llum i consciència als nostres actes en la criança dels nostres fills i filles vol dir simplement això, prendre consciència de com actuem i de per què ho fem, intentant canviar allò que no ens agrada, certes maneres de fer que heretem i que utilitzem perquè són les que s’han fet sempre i són les que coneixem. Una criança conscient i respectuosa passa per ser crític amb tot això, però de res ens serveix que aquesta crítica, sigui una crítica ferotge cap a nosaltres mateixes en forma de culpabilitzar-nos per no actuar sempre de manera impecable amb els nostres fills i filles. Alleugerim-nos una mica d’aquesta càrrega que suposa la culpabilitat i que no ens ajuda en el nostre camí.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →