JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells. Sovint no en som ni conscients, del que podem necessitar dels nostres fills i filles, i pot fer que no sapiguem demanar-los el que necessitem també nosaltres.

Després de tot aquest temps de confinament, molts de nosaltres hem capgirat les nostres vides per poder cuidar i atendre els nostres fills. Des que les escoles van tancar, hem estat amb elles i per a elles gairebé en dedicació exclusiva si eren petites. I ara alguns pares i mares poden tenir sentiments de tristesa, de pèrdua, poden trobar a faltar als seus fills, que no és incompatible en estar contents per recuperar la normalitat.

Sovint quan els infants van fent conquestes de la seva autonomia, anar a l’escola, fer amics, anar de colònies podem sentir tristesa perquè ja no ens necessiten. Perquè aquell nadó que ens reclamava constantment fa només uns mesos, ara ja no ens necessita tant. I aquest sentiment les mares i els pares l’hem de poder reconèixer per donar-li un lloc i elaborar-lo de manera sana. Sinó ho fem, podem caure en el xantatge emocional vers els nostres fills, o en fer-los sentir culpables per estar-nos “ abandonant”. Reclamar la seva atenció i amor a canvi de tot el que nosaltres fem per a ells, no és sa per cap dels dos.

Hem de poder identificar els diferents sentiments, ens sentim contents perquè ja no ens necessiten? Com poden estar bé sense nosaltres? , ens sentim alliberats de tenir uns dies per nosaltres? Ens sentim enfadats perquè no ens sentim necessitats? i això ens fa sentir menys valorats? No és un procés fàcil però és un procés del tot necessari. Per situar cada cosa al seu lloc, i sobretot per no traspassar la càrrega de les nostres decisions passades o presents als nostres fills. Si vam decidir fer renuncies per cuidar-los , ho vam decidir nosaltres, no els fem pagar un preu a elles per això. I els sentiments que ens generen les nostres decisions també ens els hem de treballar nosaltres. Ara bé, quan tinguem feta aquesta feina personal, haurem d’aprendre a demanar als nostres fills el que també necessitem d’ells. Igual que quan es fan grans els hi demanem que col·laborin en les tasques de casa, parar taula o fer-se el llit. També és important que reconeguem que la relació d’amor i cura no és només unidireccional, que nosaltres també necessitem sentir-nos estimats. Que també necessitem una abraçada en moments que els hem trobat a faltar. Que ens encanten els seus petons i els seus t’estimo mama. És fonamentar una relació sana , mostrar-los que estimar és donar i rebre, és també estar atent al que necessita l’altre i que encara que siguin petits ells també poden donar molt. Que els pares no som algú que només donem i no esperem res a canvi, en realitat si que esperem i és molt millor que sapiguem què esperem i que puguem identificar el que no els pertoca als nostres fills donar-nos, i el que si que podem demanar-los.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →