FORMAR EN L’ÈTICA

Al llarg de la seva vida, els nens i nenes acaben trobant-se en situacions en que posen en joc l’ètica per a resoldre-les. L’ètica depèn dels valors familiars, de la construcció que han s’han anat fent sobre el bé i el mal, allò que és correcte envers la societat i un mateix i allò que no.

En aquesta construcció, hi tenen un paper important els relats i contes infantils on el personatge dolent (el llop o l’ogre) està clarament definit i actua segons uns paràmetres molt marcats. El paper dels personatges “bons” pot estar més desdibuixat i, fins i tot, tenir algun comportament reprovable, però, en qualsevol cas, actua com l’antítesi del personatge dolent.

Els infants tenen certa necessitat de classificar les coses per comprendre-les i en el cas del bé i del mal també ho fan. El que passa és que la realitat té infinitat de matisos més que no pas els contes o pel·lícules infantils, sobretot respecte a la naturalesa dels personatges. I, en aquest sentit, els infants sovint veuen actituds de companys o adults que els costa de classificar i això fa que se’ls generin certs dilemes morals o ètics. Aquesta nena és la meva amiga, però ha picat a una altra nena… He sentit que el meu pare mentia a una altra persona per telèfon dient que havia de marxar i no podia parlar i no és pas veritat… Les persones que piquen a les altres o les que menteixen són dolentes, llavors la meva amiga i el meu pare també ho són. Hem posat dos exemples, però hi ha infinitat de situacions que es poden trobar els nens i nenes i que acaben jutjant i interpretant segons la construcció permanent que fan de la seva moral i ètica. Davant de les situacions esmentades, el nen pot ignorar el que ha vist, comentar-ho i iniciar una conversa al respecte, prendre decisions respecte a la relació que estableix amb la seva amiga i el seu pare, o sentir emocions noves respecte ells: tenir por de la seva amiga, desconfiar del pare, etc. Tot plegat és lícit. Però cal ser conscients dels possibles processos que comporten aquestes decisions.

Com en tots els àmbits de l’ésser humà, aquest aspecte també s’ha d’acompanyar. Els nostres fills i filles no només han de poder tenir certa seguretat respecte a la nostra manera d’actuar sinó que els hem de fomentar un esperit crític i reflexiu respecte a la conducta humana. Per una banda, hi ha tants matisos de comportaments com persones i, per l’altra, cal que disposin de prou elements per poder jutjar les conductes de les altres sense caure en estereotips. Com dèiem abans, els infants tenen la necessitat de classificar les coses, també les persones i els seus comportaments. Això els és vital per a l’aprenentatge però cal que els ajudem a anar introduint qüestions que els facin reflexionar per tal de no caure en aquests estereotips que, sovint, són font de discriminació cap a les persones.

És important doncs fomentar aquest esperit crític i reflexiu perquè al llarg de la vida se’ls presentaran molts dilemes ètics, cada cop més complexos i han de poder comptar amb les eines suficients per poder-los encarar no només jutjant la situació des de la majoria dels angles sinó també prenent les decisions oportunes de manera lliure per tal de convertir un dilema ètic en una oportunitat d’actuar èticament.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →