FENT AMICS I AMIGUES

T’has preguntat mai perquè tens els amics que tens? Tots sabem que el infants menors de 2 anys, juguen de costat amb altres nens però difícilment interactuen, estan a l’etapa egocèntrica del seu desenvolupament, és entre els 2 i els 6 anys que inicien la seva faceta social, i en aquesta es produeixen els primer aprenentatges sobre com establir relacions socials amb els altres.

Generalment busquem similituds culturals, coses que ens facin semblants, un joc o un esport que ens agradin, cançons que sapiguem tots dos…inclús similituds físiques, color de pell, estil de roba i llavors automàticament el cervell s’estructura d’una manera inconscient i classifica a les persones entre les que són com jo, “dels meus”, els meus amics, i els altres, els que no són com jo… Aquesta classificació serveix per prejutjar uns i altres i atribuir unes característiques de personalitat que no es basen en cap criteri objectiu.

Això ens porta als primers estadis d’exclusió dels altres, els infants que no han aconseguit encaixar en cap grup ho saben bé. Aquests mecanismes es generen perquè ens donen seguretat, sabem que allò que és similar a nosaltres es comportarà d’una manera esperable i previsible i això ens dóna seguretat. A més desconfiem del que no coneixem perquè és més fàcil, ens costa menys… quan hem d’entendre alguna cosa nova ens suposa un esforç major.

Per tant si volem lluitar perquè ja des de la infantesa aprenguem a no prejutjar l’altre, a no rebutjar-lo a no atribuir-li característiques de personalitat sense conèixer-lo, hem de començar de ben petits, donant-li la importància a la socialització dels infants que es mereix.

Aprendre a fer amics… és un tema crucial pels infants, pels que no tenen problemes en fer-los semblarà una incursió de l’escola o els pares en un terreny que és connatural als infants, però no és així sempre, hi ha molts infants que tenen dificultats en ser acceptats pels altres, potser perquè ja d’entrada son percebuts com a diferents, d’altres que són tímids i no saben com fer amics… i acaben generant unes estratègies de socialització que els acaben sent perjudicials per si mateixos, com l’agressivitat, l’autoexclusió, la transgressió …

Mitjançat els amics, els infants experimenten i aprenen a guanyar i a perdre,  a enfadar-se i a reconciliar-se, aprenen que és just i que no, a modular les seves opinions i comportaments en funció de l’aprovació o rebuig dels altres. Aprenen que diferents persones i situacions requereixen de diferents comportaments i comencem a entendre el punt de vista de l’altre. Aprenen els rols determinats pel gènere. Quan un infant estableix una relació d’amistat aprèn a establir normes, sospesar alternatives i a prendre decisions. L’amistat i el fet de formar part d’un grup millora el sentiment d’autoestima. Tant els pares com els mestres hem de posar la òptica en aquest tema i potenciar-lo.  En resum, quan dotem als infants d’eines per socialitzar-se, estem lluitant també contra la desigualtat social.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →