Actualment hi ha un canvi de tendència sobre el paper de les famílies en les escoles i és que les famílies cada vegada estan més informades i compromeses amb l’educació dels seus fills i filles i busquen que l’escola estigui a l’alçada de les seves expectatives. Però, com podem tenir escoles públiques (que pretesament tenen els mateixos recursos) que donin resposta a les diferents demandes de les famílies d’una manera igualitària?
És una realitat que dins de la xarxa d’escoles públiques en un mateix municipi hi ha diferències importants entre centres, tant de projecte educatiu com de tipologia de famílies. En època de preinscripcions últimament estem veient a moltes famílies que no poden escolaritzar als seus fills i filles a l’escola escollida després de tot un periple de jornades de portes obertes, de parlar amb uns i altres, de valorar i sospesar els pros i els contres. Això, certament, pot ser un daltabaix important per a la família, però més enllà estaria bé analitzar quina relació establim amb l’escola, intentant evitar posicionar-nos com a clients, és a dir, no pensar en l’escola com un bé privat sinó com un bé social que ha de ser igualitari i equitatiu.
La diversificació de les demandes és un primer escull per a les escoles que volen i desitgen estar amatents a les necessitats expressades per pares i mares: unes volen més hores d’anglès o anglès de manera transversal, com a segon idioma, d’altres més educació en valors i gestió de les emocions, d’altres volen incorporar en totes les àrees noves tecnologies, unes altres volen que la seva escola incorpori elements innovadors i noves metodologies d’ensenyament-aprenentatge,… És impossible que l’escola pugui recollir totes les demandes i sempre queda en algunes famílies el sentiment de que des de l’escola es podria fer més i millor.
Cal apropar-nos a l’escola entenent que l’escola pública és una escola de tothom i per a tothom com a principi bàsic d’igualtat i equitat. I des de l’escola cal implementar accions per afavorir el vincle família-escola, intentant pensar en totes les famílies del centre, establint-ne el denominador comú i flexibilitzant les propostes per aquelles famílies que tinguin necessitats específiques i no centrar-nos només en aquelles que més es fan sentir o que tenen més domini i coneixement sobre els processos escolars. Des de l’escola cal poder reconvertir les demandes individuals de les famílies més visibles en una implicació col·lectiva i pensant en el bé comú.
Cal poder retrobar-nos, escola i famílies, des d’un objectiu compartit que és l’educació, desenvolupament i benestar dels nostres infants i des d’aquí trencar barreres, prejudicis i estigmes per consolidar un vincle que ens permeti avançar conjuntament en aquesta direcció.
