S’acosta el mes d’octubre i amb ell l’inici de les extraescolars, i ja fa temps que sentim parlar de les bondats o no que els infants facin activitats extraescolars, intentarem donar alguns arguments perquè pogueu decidir amb els vostres fills i filles allò que creieu més convenient per a tots.
Les activitats extraescolars que persegueixen un aprenentatge per part dels infants s’han anat instaurant especialment amb la incorporació de la dona al mercat laboral per un aspecte de conciliació, mentre no podem estar amb els nostres fills, que fem amb ells? Doncs que continuïn aprenen mentre s’ho passen bé, aquest és l’argument de moltes famílies. Per altra banda també han sorgit veus que apunten a la necessitat de complementar la formació que els petits tenen a l’escola amb altres matèries i aquesta funció la pot complir també les activitats extraescolars. I un tercer efecte és l’efecte equiparador de les desigualtats socials, per a infants que no tindrien l’accés a aquesta formació o que pel contrari estarien jugant al carrer sense adults de referència durant aquest temps. Un estudi que publica l’Institut Català de polítiques públiques IVALUA , conclou que la participació dels infants a les activitats extraescolars pot arribar a equivaldre a dos mesos més sobre el progrés acadèmic mitjà, a més d’incrementar les habilitats psicosocials i reduir comportaments de risc. Tot i això sempre i quan aquestes activitats que triem tinguin uns objectius clars, estiguin connectats al currículum escolar, siguin impartits per professionals preparats i utilitzin metodologies motivadores, sinó es compleixen aquests requisits els efectes ja no serien tant positius.. Per tant podríem dir que si l’elecció de l’activitat, parteix de l’interès de l’infant i es fa tenint en compte els aspectes anteriors, participar en activitats extraescolars pot ser molt positiu. Volem però mostrar altres aspectes que sovint també entren en joc en aquesta elecció i que hauríem de tenir presents. L’edat dels nostres fills, iniciar-los a les activitats abans, no garanteix una millor adquisició, no s’ha demostrat que un nen que ha caminat als 10 mesos hagi guanyat mes olimpíades que un que ho hagi començat a fer als 17. El nombre d’activitats… que volguem el millor pels nostres fills, no s’ha de traduir en voler-ho tot literalment i apuntar als nostres fills a dues activitats cada dia perquè no es perdi res, no és el millor per a ells. Els infants necessiten descansar, nosaltres demanem una jornada laboral de 37 hores i els demanem a ells que en facin una de 50? El motiu de l’elecció, no ens hem de basar en modes, estereotips o motivacions que no siguin, l’interès del nostre fill i el que sota el nostre punt de vista li interessa més en funció del que necessita ell. Les prioritats familiars i de l’infant, la participació a les activitats d’un dels fills no pot absorbir el 100% de la dedicació de tota la família, sobretot quan hi ha altre fills. La prioritat per l’infant ha de ser l’escola i la família i si qualsevol d’aquests dos es veu posada en perill per la participació a les activitats extraescolars haurem plantejar-nos fer canvis en les nostres eleccions.
