Les persones tenim la necessitat de classificar les coses. És normal, ens ajuda a viure i a entendre’ns el poder posar un nom a un grup de coses, persones o objectes, poder dir, per exemple, que una taula és una taula encara que de taules en puguin existir de ben diferents entre elles. Aquestes classificacions serveixen per a facilitar-nos la vida, el problema són els atributs que donem a cada classificació, és a dir, el fet que estiguem donant significat a aquell objecte comporta que li estem atorgant una sèrie de característiques intrínseques.
Aquest factor humà, però, sovint ens posa en evidència dues coses sobre les quals hem de reflexionar: per una banda, no tot ni tothom és classificable ni, tanmateix, tot i poder-se classificar, no té els atributs que es podria esperar d’aquella classificació o etiqueta. En aquest sentit, cal anar amb molt de compte a l’hora de classificar les persones i, en especial, als infants ja que és d’aquí que poden partir molts conflictes d’identitat i també ser font de discriminació per no ajustar-se als paràmetres establerts.
Un altre aspecte a abordar sobre l’ús d’etiquetes en infants és el que s’anomena l’efecte Pigmalió. El nom prové de la mitologia grega on Pigmalió era un artista que va crear una escultura i la va anomenar Galatea. Pigmalió es va enamorar de l’escultura i la tractava com si fos una dona real. Finalment, la deessa Afrodita, en veure aquesta entrega, va acabar convertint l’escultura en una dona de veritat. Les seves creences, doncs, al final es van acomplir. En educació, l’efecte Pigmalió s’ha constat en diversos estudis i es pot concloure que si tenim determinades creences o expectatives respecte als nostres fills i filles, aquestes influiran en el seu comportament tant si és en positiu com en negatiu. Els infants construeixen el seu autoconcepte a partir del que van veient i sentint al seu voltant i de les valoracions que es fan dels seus actes. Així, comentaris constants sobre com n’és de despistada acabaran fent que, efectivament, sigui despistada ja que haurà interioritzat que aquesta característica forma part d’ella. Així doncs, cal que anem amb compte a l’hora de realitzar certes afirmacions i no etiquetem els infants de manera permanent i categòrica.
Ara bé, el que si que és recomanable que puguem posar en pràctica de l’efecte Pigmalió és la influència en positiu que puguin tenir les nostres expectatives respecte l’infant. Si, enlloc de tenir creences negatives o d’utilitzar etiquetes categòriques, mostrem confiança en les seves capacitats, si creiem que pot canviar determinades actituds, llavors estarem afavorint de manera evident en aquest canvi i en que realment pugui sortir-se de les dificultats.
