ETIQUETAR ELS INFANTS 

Les persones tenim la necessitat de classificar les coses. És normal, ens ajuda a viure i a entendre’ns el poder posar un nom a un grup de coses, persones o objectes, poder dir, per exemple, que una taula és una taula encara que de taules en puguin existir de ben diferents entre elles. Aquestes classificacions serveixen per a facilitar-nos la vida, el problema són els atributs que donem a cada classificació, és a dir, el fet que estiguem donant significat a aquell objecte comporta que li estem atorgant una sèrie de característiques intrínseques. 

Aquest factor humà, però, sovint ens posa en evidència dues coses sobre les quals hem de reflexionar: per una banda, no tot ni tothom és classificable ni, tanmateix, tot i poder-se classificar, no té els atributs que es podria esperar d’aquella classificació o etiqueta. En aquest sentit, cal anar amb molt de compte a l’hora de classificar les persones i, en especial, als infants ja que és d’aquí que poden partir molts conflictes d’identitat i també ser font de discriminació per no ajustar-se als paràmetres establerts. 

Un altre aspecte a abordar sobre l’ús d’etiquetes en infants és el que s’anomena l’efecte Pigmalió. El nom prové de la mitologia grega on Pigmalió era un artista que va crear una escultura i la va anomenar GalateaPigmalió es va enamorar de l’escultura i la tractava com si fos una dona real. Finalment, la deessa Afrodita, en veure aquesta entrega, va acabar convertint l’escultura en una dona de veritat. Les seves creences, doncs, al final es van acomplirEn educació, l’efecte Pigmalió s’ha constat en diversos estudis i es pot concloure que si tenim determinades creences o expectatives respecte als nostres fills i filles, aquestes influiran en el seu comportament tant si és en positiu com en negatiu. Els infants construeixen el seu autoconcepte a partir del que van veient i sentint al seu voltant i de les valoracions que es fan dels seus actes. Així, comentaris constants sobre com n’és de despistada acabaran fent que, efectivament, sigui despistada ja que haurà interioritzat que aquesta característica forma part d’ella. Així doncs, cal que anem amb compte a l’hora de realitzar certes afirmacions i no etiquetem els infants de manera permanent i categòrica.  

Ara bé, el que si que és recomanable que puguem posar en pràctica de l’efecte Pigmalió és la influència en positiu que puguin tenir les nostres expectatives respecte l’infant. Si, enlloc de tenir creences negatives o d’utilitzar etiquetes categòriques, mostrem confiança en les seves capacitats, si creiem que pot canviar determinades actituds, llavors estarem afavorint de manera evident en aquest canvi i en que realment pugui sortir-se de les dificultats. 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →