ESTIC EN EL MEU DRET!

L’altre dia parlant amb una mestre m’explicava que les regulacions legals havien arribat a condicionar moltes de les coses del seu dia a dia a l’escola i a l’aula. Per exemple no podien posar una llista perquè els pares s’apuntessin a venir a col·laborar a l’aula a fora al passadís, ho havien de fer en un lloc que no es veiés… es clar els pares no s’apuntaven! Tampoc es podia posar una mica d’àrnica a un infant que s’hagués donat un cop  perquè no es podien administrar medicaments als infants, sense una sèrie de requisits previs, com permisos , autoritzacions mèdiques ect…  Em va fer pensar que totes aquestes lleis i regulacions, responien a la nostra evolució com a societat. Legalistes fins a extrems impensables, hereus d’altres cultures que han arribat a haver de pagar indemnitzacions milionàries per no avisar que el microones no servia per assecar al gat.

Que complir amb la llei de protecció de dades, faci augmentar el risc que un infant pateixi una intoxicació, per no haver garantit que tot el personal que l’atén té la informació necessària sobre les seves intoleràncies, no té cap sentit. Però si a les dificultats que pot comportar el compliment d’algunes lleis en l’entorn escolar hi afegim l’exigència d’algunes famílies  per fer prevaler el seu punt de vista, ja tenim l’embolic complert.  I les mestres enmig, intentant trobar dreceres que facin contents a tots, mentre es clar eduquen els nostres fills i filles. Conec molts casos, per exemple el d’una família que no vol que la foto de la seva filla estigui a fora del penjador i no només això, que llavors exigeix que cap nen ni nena tingui la seva foto, perquè la seva filla no se senti diferent. O sigui 100 nens no poden tenir la seva foto al seu penjador, perquè una sola família imposa al seu criteri a les altres 100. Però a les altres 100 els hi han preguntat que volien? Els han deixat escollir? Sovint veiem que s’acaben imposant les regles del joc que marquen només uns quants perquè són els que més es fan sentir. Potser és només un exemple direu, però n’hi ha molts, de com la cultura del individualisme, de creure que els drets propis son més importants que els de la resta, o ni tant sols això, ni pensar que voler complir amb el que jo vull, està aixafant el que vol la resta. Les escoles sovint acaben claudicant, per por a les reaccions de famílies que van a queixar-se, inclús algun cas que ha acabat als mitjans de comunicació. Sovint ens fa mandra enfrontar-nos amb situacions que en realitat tampoc generen cap greuge important als nostres fills, però és important que ho fem. No potser que tinguem més regulacions sobre seguretat, climatització, protecció de dades, plans d’emergència… que sobre educació. Es clar que son importants la resta, però hi ha d’haver 100 mesures per regular el continent i només 5 per regular el contingut? Volem una societat on guanya el qui més crida, independentment de quina sigui la seva raó? Volem una societat on ens mogui la por a les represàlies per sobre del sentit comú? Volem un societat on els drets d’un prevalguin sobre els de la majoria? Perquè en serem tots responsables d’aquesta societat, els qui criden i imposen i els qui es queden en silenci i permeten.

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

DELS 3 ALS 12 ANYS (IV): INTERESSOS I AFICIONS

Al mateix temps que es va definint i refermant la personalitat de les persones en aquestes edats de creixement, es van definint també els interessos, els gustos i les preferències. En aquest sentit, en aquestes edats és quan els infants realitzen més extraescolars de tot tipus i on les vacances,

Llegir més →

DELS 3 ALS 12 ANYS (III): CREATIVITAT I FANTASIA

Un dels elements propis d’aquestes edats, sobretot entre els 3 i els 8 anys és la gestió de la imaginació i de la creativitat. Com podem afavorir la creativitat per tal que sigui font de la seva singularitat i que li permeti explorar nous camins que també li serviran més

Llegir més →