EMOCIONS: LA SORPRESA 

La sorpresa és una emoció primària que ve a ser l’avantsala de la resta d’emocions: la sorpresa de trobar un gust estrany en el menjar que desencadena en fàstic o en plaer, per posar un exemple. Així, veiem que per ella mateixa la sorpresa no es pot considerar ni una emoció positiva ni negativa sinó que resultarà de l’emoció que l’acompanyi.  

La sorpresa ens prepara per a possibles reaccions davant d’un fet imprevist o que, d’alguna manera, ens ha impactat emocionalment i comporta, per una banda, la pèrdua de control sobre allò que està passant i, alhora, bloqueja o interromp qualsevol altra activitat que estiguem fent, focalitzant els nostres sentits en allò que ens ha generat la sorpresa. Cal que tinguem en compte també que la sorpresa amplifica les emocions o sensacions posteriors que sentim, per tant, aquella emoció serà més forta. Pensem en la por que sentim davant d’un ensurt, quan ens acompanya la sorpresa de l’inesperat, de quan sentim por provocada per altres elements menys concrets o tangibles 

Una de les utilitats més grans de la sorpresa és que ens ajuda a actualitzar i estructurar el nostre marc mental, ja que aconsegueix que aquest trontolli. Precisament, sentim sorpresa davant d’un fet que no encaixa en el nostre marc previsible i això fa que ens replantegem i actualitzem constantment aquest marc per tal d’ajustar-lo al que estem vivint. Aquest ajustament del marc mental el que ens pot provocar també és que acabem normalitzant i neutralitzant tot allò que en un moment donat ens va impactar emocionalment. Quan ens sorprenem és perquè hem viscut alguna cosa que s’escapa de la nostra estructura cognitiva i és aquí on radica el seu enorme potencial, ja que ens dona l’oportunitat d’obrir la nostra ment i evolucionar cap a formes de pensar més obertes i flexibles.  

Veiem doncs que amb totes les seves característiques la sorpresa és la gran aliada de l’educació i de l’aprenentatge: ens genera un estat on tots els nostres sentits estan enfocat a allò que ens ha impactat, tenim la ment en blanc i estem en alerta, disposats a crear coneixement per actualitzar el nostre marc mental i la nostra estructura cognitiva. Si a més, unim la sorpresa a emocions positives i plaents, les quals s’intensifiquen pel factor sorpresa, estem generant major impacte de l’aprenentatge. 

Ara bé, amb l’edat és fàcil que deixem de sorprendre’ns tant i amb tanta intensitat com ho fan els infants, els quals es sorprenen per les més ínfimes coses: el lent caminar d’un cargol, una marieta que voleia, els colors del cel al capvespre… però aquesta capacitat la podem fer perdurar en el temps no donant les coses per fetes, no estant de tornada de tot, amb la capacitat d’obertura cap a noves situacions. Si temem la incertesa que ens produeix la sorpresa perquè perdem el control sobre allò que està passant ens estem perdent la possibilitat d’adaptar i flexibilitzar el nostre marc mental, d’aprendre coses noves i de meravellar-nos per les petites grans coses com fan les nostres filles i fills. Ells es sorprenen per tot també perquè estan connectats a l’aquí i l’ara i són capaços de percebre amb major intensitat els petits canvis de l’entorn, cosa que nosaltres no hi parem atenció i perdem aquesta possibilitat de meravellar-nos. Com amb tot: aprenguem més d’elles i ells!!!   

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

DIR ADÉU NO ÉS FÀCIL…

Hi ha infants que els costa dir adeu al pare i la mare, a l’hora d’entrar a l’escola, quan es queden amb els avis o quan el grans marxen a sopar i ells es queden a casa. Dir adeu no és fàcil, no ho és per ningú, tampoc per nosaltres els adults. Potser no quan marxem

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

LA INCERTESA

La incertesa es defineix com l’estat on existeix una manca de coneixement, el qual ens porta al dubte i, més enllà a la inquietud o fins i tot, a l’angoixa. Aquest estat és el que hem viscut i encara vivim en relació a l’actual situació de pandèmia. El desconeixement del

Llegir més →

APATIA

Cada estiu desgranem 4 sentiments o emocions  per poder reconèixer-los i aprofitar tot allò de viure’ls de manera més conscient. Aquest estiu en compartirem alguns que potser heu sentit durant el confinament. L’apatia és un sentiment amb el qual possiblement ens haurem sentit reflectits o reflectides durant aquesta situació de

Llegir més →

CUIDAR-SE PER CUIDAR   

Tot i que vivim en una societat on els valors que imperen són els de la cerca constant de la pròpia felicitat i benestar, aquest passa a un segon terme quan ets pare o mare, però especialment mare. Perquè la cura dels infants ha de ser la nostra prioritat i

Llegir més →