EL VALOR EDUCATIU DE LES RUTINES 

 

A través de les rutines i de l’atenció i cures bàsiques als nostres infants petits posem en joc capacitats d’autonomia, d’autoconeixement, motrius, de vinculació,… Aquestes capacitats són les essencials per, a través de la seguretat i de l’afectivitat que proporcionen, construir un desenvolupament harmònic de l’infant. Les activitats de cura i higiene, els moments i espais dedicats a les rutines i els hàbits, es redimensionen i es doten d’un component altament educatiu a partir del qual es construeix també coneixement. 

Per tal que aquestes activitats quotidianes siguin significatives educativament, ens referenciem a alguns principis de la pedagogia de Pikler-Lóczy. Aquests principis són el valor de l’activitat autònoma, el d’una relació afectiva privilegiada, la necessitats d’afavorir en l’infant la presa de consciència de si mateix i el valor del lliure moviment. 

Donant valor a l’autonomia dels infants, es tractaria de no fer per ells/es el que puguin fer sols. Aquest principi el vinculem amb la flexibilitat i la paciència per tal que els infants puguin disposar del temps que necessitin per realitzar una rutina. Deixem aquest temps sense interferir perquè els infants provin i ho tornin a provar els cops que els faci falta. Els aprenentatges de qualitat es donen quan s’han realitzat autònomament, quan han après per ells mateixos els recursos i estratègies que necessiten per a assolir-ho. Els podem guiar, pautar, indicar, però no fer-ho per elles i menys si no ens demanen ajuda. Per tant, intentem no donar pressa, esperar i respectar. 

En el moment de les rutines hem de poder anticipar i explicar sempre els nostres actes cap a ells (ara anirem a canviar-te el bolquer, ara et posaré crema), a respectar-los en tot moment i a donar la cura necessària als nostres actes i gestos per crear un vincle i una connexió amb l’infant. Mirant, tocant, parlant, somrient, acaronant, calmant, establim aquest vincle afectiu que els proporciona la seguretat que estarem presents quan ens necessitin. Aquest vincle també es reforça en la confiança i el respecte que tinguem cap a ells/es. Confiem i respectem que són ells els que saben quan tenen gana i quan no, quan tenen calor o quan tenen son.  

Mitjançant aquesta actuació autònoma l’infant va prenent consciència de si mateix. En els moments de vida quotidiana, aprèn a reconèixer les seves necessitats vitals, a tenir recursos per satisfer-les i, paulatinament, a cert autodomini i autocontrol en aquests impulsos. Com comentàvem abans, el respecte i confiança cap a l’infant faran que, de manera autònoma, prengui el domini d’ell mateix i dels seus processos.  

Per últim, Pikler parla de motricitat lliure o lliure moviment. Es tracta de no forçar moviments ni postures en els infants petits quan encara no tenen un control real sobre elles. Amb això estem afavorint l’autoconeixement de les seves pròpies limitacions i de l’esforç per superar-les. Així mateix, és bo aprofundir en el que sí saben fer i dominen, demanem-los la seva col·laboració en aquestes activitats de la vida quotidiana i tinguem paciència per esperar la seva iniciativa i participació en les mateixes. 

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →