EL TEU FILL ÉS DELS QUE REP

Arribes un dia a l’escola i la Mestre del teu fill et diu que avui li han pegat, i demà i l’altre…  és dels que acostuma a rebre perquè no s’hi torna i els altres nens ho saben, o bé perquè no ha integrat que l’agressió física forma part de les relacions. Que no s’ha de picar vaja! I això està molt bé, però la realitat que es troba a l’escola és que hi ha nens o nenes que el piquen per prendre-li les joguines, o li donen un empenta per passar-li al davant a la filera i alguns inclús que el piquen per sentir-se millor amb ells mateixos, comencen a establir relacions de poder vers els altres a través de sotmetre’ls. Un cop superada la tristesa, ràbia o el sentiment que tinguis de no poder protegir al teu fill davant de tot i de tothom. Has de començar a pensar com li dones eines perquè es protegeixi a ell o ella mateixa. Primer de tot cal que puguis generar un clima de confiança i tranquil·litat perquè el teu fill t’expliqui les coses, sense que se senti culpable per ser l’ase dels cops, que és quelcom que passa sovint. Quan li preguntem que tal l’escola ,amb qui ha jugat, si ha estat tranquil, fem-ho amb preguntes indirectes, no li etzibem només sortir de l’escola, que t’han pegat avui? Esperem el moment adequat per parlar-ne. Penseu que sovint els costa molt parlar d’aquest tema i si veuen que nosaltres ens preocupa molt o que el pressionem perquè es defensi, o en mig del passadís en parlem i a ell li fa vergonya, deixarà de parlar-ne i llavors si que estarà sol i no el podrem ajudar. 

És important saber com ho està vivint ell,  que sent? Per adequar les respostes que li donem a les seves preguntes i no pas al que sentim nosaltres. Cal parlar amb la mestre, si cal cada dia, per saber com li ha anat, sense convertir aquet fet en monotemàtic en les converses amb la nostra filla, però sense deixar d’estar-hi a sobre. No és quelcom que solucionarem en un dia ni una setmana, per això cal mantenir aquest tema a la nostra agenda de manera continuada. Aprofitar qualsevol tema, incident amb un cosí que nosaltres si que presenciem, per donar-li eines d’afrontament dels conflictes. Cal transmetre-li que el més important és que es respecti ell mateix i això vol dir no permetre als altres que li facin mal físic ni psicològic. Hi ha nens i nenes que diuen que a ells els hi és igual que els hi prenguin les coses, o que els hi passin al davant a la fila, o inclús que justifiquen els cops. És important aprofundir sobre les motivacions o pors intrínseques que hi ha al darrera i treballar-les. I potser això passarà per escapar de la situació de conflicte si en aquell moment no sap enfrontar-s’hi, però no permetre que li peguin sota cap concepte. Donar-li eines  és ensenyar-li a donar respostes, com Això no m’agrada i no vull que m’ho facis més i fer-li repetir, dir-li que et miri als ulls, que repeteixi la frase amb veu segura. Això li donarà seguretat per saber que ha de fer quan s’hi trobi. Es tracta d’aportar-li la seguretat  però també les eines concretes, per afrontar situacions que segurament no entén perquè no és el que ha viscut a casa, però que malauradament hi son. És important preguntar-li que creu ell que hauria de fer en les situacions on pot venir a demanar-nos ajuda, quan el seu germà li piqui per exemple, en comptes de dir-li nosaltres el que ha de fer. Això li permetrà acabar trobant les respostes per ella mateixa quan ho necessiti. 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats