EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè al porter li han marcat gols. Quin nen o nena voldria ser porter? Doncs si, n’hi ha, almenys un parell a cada equip… nens i nenes que saben gaudir i valorar altres coses que ser el que brilla més, el més valorat, el més reconegut.   

Em va fer pensar com d’important és que valorem tots els llocs que ocupen els nostres fills i filles, no només quan és l’estrella de la representació. Vivim en una societat on el que es valora és ser el primer, la més bona, la més guapa, l’actriu principal, la ballarina principal, la que marca els gols, la que guanya els jocs florals… i no es tracta de dir que limportant és participar, que sembla el consol pels perdedors. Sinó que realment hi ha altres papers que són igual d’importants que el que gaudeix de l’atenció de tots. És només que no els estem posant en valor, igual que socialment es valora qui té més diners i no qui és més feliç si això comporta viure sense béns materials.  

És important que posem en valor quan els nostres fills i filles tenen rols en equips, funcions, a la classe, a la família, que no són els d’estrella principal. Primer perquè el més habitual serà que el seu rol a la vida no sigui el de cap estrella, i per tant haurà d’aprendre a estimar-se i valorar-se pel que és i no pel que fa. Cercar el reconeixement exterior de manera permanent no l’ajudarà en el futur a tenir la seguretat en si mateixa que requereix per aprendre, per créixer, per relacionar-se amb els altres.  

També hem de posar en valor qualsevol paper que tinguin per aprendre a admirar i reconèixer tots els colors de l’arc de Sant Martí, no només els més cridaners, aprendre a mirar els nostres fills i filles independentment que si el que fan té un reconeixement social, i això ens fa sentir bé perquè ens sentim també valorats nosaltres pel reconeixement del nostre fill o filla, i aquí hi van incloses totes les projeccions que fem en ells, que en realitat amaguen aspectes nostres.  

Hem d’aprendre a valorar el que fan, el que escullen o el que els hi toca, en certs moments, als nostres fills i filles, per totes les habilitats i destreses que estan desenvolupant, per tots els aprenentatges que estan fent, per les relacions, el gaudir, l’experiència… hem de poder mirar-lo i veure’l a ell, no a la projecció que les seves accions i rols tenen en l’exterior, perquè, com pretenem que els nostres fills i filles esdevinguin persones segures de si mateixes, amb una bona autoestima si no el veiem a ell o a ella sinó el que obté amb el fa? Li estem dient que limportant és la recompensa que rebi, en aquest cas en format d’elogis o aplaudiments, que no pensi en sentir què vol ella, què escull ella, què la fa feliç a ella, que es centri en allò que li doni més reconeixements dels altres. 

I què passa amb tots aquells infants que no seran mai l’estrella principal de res? En realitat seran la majoria dels nostres fills i filles, perquè el primer o la primera només n’és un. Els estem donant un lloc? Hi ha infants que escullen ser porters, aprenguem a mirar-los diferent, perquè no decideixin un dia llençar els guants perquè el reflex que li retorna la nostra mirada és de poca valoració pel que està fent, pel qui ha escollit ser.  

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →