Fa pocs dies que la majoria hem tornat de les nostres vacances i amb l’inici de l’escola recuperem el ritme organitzat de la rutina. I si encara no ho hem fet, és l’hora de triar activitats extraescolars pels infants , potser també hauran de triar optatives si estan a l’institut, triar si els deixem anar sols a l’escola o els acompanyem un any mes. En un moment ple d’eleccions ens podem sentir perdudes, en el fràgil equilibri entre deixar-les triar o fer-ho nosaltres per a elles.
Sovint tenim dues veus, simulant el dimoniet i l’àngel un sobre de cada espatlla, l’un ens parla de la importància de deixar-los triar, que siguin elles qui prenguin les seves decisions, que aprenguin a fer-se responsables assumint les conseqüències de les seves pròpies eleccions, inclús si en discrepem. L’altre ens diu que tot i estar d’acord també amb els arguments anteriors no hem de defugir la nostra responsabilitats com a adults, que han de vetllar pel benestar dels més petits. Que no podem deixar d’exercir la nostra funció marental embolcallades en la bandera de la llibertat dels nostres fills i filles.
I en aquest diàleg sovint ens perdem confoses sobre el que hem de fer o deixar fer als nostres infants. Estarem sent massa permissives i per tant estarem deixant soles a les nostres filles en eleccions que encara no estan preparades per prendre? Les pròpies pors i inseguretats estaran guiant les nostres accions no deixant als nostres infants volar?
Doncs segurament , com gairebé res en educació ni en la vida, és blanc o negre, i en el just equilibri es trobarà la major probabilitat d’encert. I aquest equilibri el trobarem en el diàleg, entre infants i adults, posant arguments sobre la taula, i valorant-ne les conseqüències. Sabent que per sort en la infantesa, la majoria de conseqüències poden ser reversibles i que si ens equivoquem malgrat tot, podrem esmenar-ho. Haurem de valorar molts aspectes, l’edat dels nostres infants i si son petits, menors de 10 anys , no podem traspassar-los responsabilitats que ens pertoca a nosaltres com a adults entomar. Ara bé, tampoc podem prendre-les totes, haurem de permetre que comencin a assajar responsabilitzar-se de certes coses. També ens ajudarà discernir sobre els temes, no posar-los tots en el mateix sac, aspectes de salut, seguretat, alimentació, els hem de garantir i per tant si perquè la nostra filla vol fer natació al migdia després de l’institut hi anirà en dejú i dinarà a les cinc de la tarda, aquí tenim un límit clar per molt que tingui quinze anys. També hem de tenir en compte com és el nostre infant, el seu grau de maduresa i de permanència en les pròpies decisions, si cada setmana vol canviar d’extraescolar o canvia de parer segons ho fan també el seus amics , potser ens tocarà exercir un grau més de presa de decisió que si és un infant que ja mostra signes de maduresa i conseqüència en els seus actes, i quan ho ha fet en altres ocasions tot ha anat molt bé, doncs ens podem atrevir a donar un pas més.
En la cerca del just equilibri hi trobarem les millors respostes, perquè ambdós arguments o postures són vàlides i necessàries perquè la balança no es decanti massa sobre cap de les dues. Aquest és un tema més, en el que no hi ha certeses absolutes i haurem d’aprendre a conviure amb les incerteses de les eleccions, a confiar en nosaltres mateixes i en elles i a esperar…
