EDUCAR PER LA PAU

 

L’educació per la pau se sustenta en un seguit de valors que es basen tant en un sentit estricte de respecte i convivència entre les persones, com en la creació d’un esperit crític i transformador a nivell individual i col·lectiu de millora i de justícia social. Podem visualitzar diferents aspectes a tenir en compte per assentar les bases d’una cultura de la pau a casa, en família. L’element essencial per a una cultura de la pau és la convivència i el respecte. Primerament cal que ens sentim que formem part d’alguna cosa, d’un grup conformat per persones diverses i diferents a nosaltres. Això passa en el sí familiar i també en els diversos grups dels quals anem formant part al llarg de la nostra vida: escola, lleure, treball,… És important conèixer, acceptar i respectar la diferència, totes som persones diferents i és només com qualifiquem aquesta diferència el que ens farà ser més o menys respectuosos amb la mateixa. Com a pares i mares cal també tenir en compte que no podem promoure respecte i convivència en els nostres fills si no som els primers de respectar a les persones que ens envolten i exercim de models cívics i de convivència en el nostre entorn. La convivència i respecte s’aprenen exercitant-los i a casa podem tenir mecanismes per posar en pràctica aquests valors fent que hi hagi participació de tots els membres en la presa de decisió, per exemple, fent assemblees familiars per decidir on anem de vacances o el cap de setmana. Un altre element clau és la gestió del conflicte. El conflicte tendim a considerar-lo com a negatiu, però és la manca d’habilitats per a gestionar-lo el que el converteix com a tal. Per tant, és vital que de ben petits aprenguem a desenvolupar habilitats comunicatives, d’escolta, empàtiques i assertives, posant en pràctica mètodes de resolució de conflictes i de negociació. Si els adults actuem sempre com a jutge en casos de conflicte entre els nostres fills i filles no els estem ajudant a aprendre. Podem tenir eines que facilitin aquesta gestió com un objecte que determini el torn de paraula, una pissarra per anotar les idees, etc.

La convivència i la gestió de conflictes és un primer pas, però cal que les persones tinguem consciència crítica per tal de poder fer una transformació social cap a un món millor. Cal que ens qüestionem les veritats absolutes i ajudem als nostres fills i filles a pensar i reflexionar sobre tot. Podem aprofitar qualsevol notícia o sèrie de la tele per iniciar converses que posin en dubte i ajudin a la reflexió, podem fer cerques d’informació sobre un mateix tema per veure’n els diferents enfocaments, etc. La consciència crítica, però, ha d’anar acompanyada de l’acció com a éssers actius en la vida, defugint el conformisme i la passivitat davant de possibles injustícies o iniquitats. Passar a l’acció vol dir comprometre’s en i per al canvi, implicant-nos a afavorir un món millor. Podem participar en família en diferents projectes socials del territori o col·laborar en diferents campanyes en les quals ens sentim representats per intentar transformar el nostre entorn i tenir una consciència ètica respecte el món on vivim.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →