EDUCAR PER LA IGUALTAT

L’educació al llarg de la història ha estat un dels pilars que els estats i les religions han volgut controlar per manipular a la societat cap als seus propis interessos. Ometen certa informació en els llibres de text, o explicant la història des de la vessant que ha interessat en funció de si érem vencedors o vençuts en una guerra.

Com pares i mares tenim també un paper fonamental en com relatem la història, en com parlem del paper que homes i dones han tingut al llarg de la història en les diferents vessants, científica, cultural etc… Sovint ens expressem de manera clarament discriminaria vers els homes o les dones simplement per un fet cultural i après. Quan citem els autors dels llibres, les pel·lícules quins referents els donem? Quan parlem de les grans gestes de la història quin paper tenen les dones? Perquè segur que no ens ho van ensenyar a l’escola i per tant no ho sabem ni nosaltres i per tant continuem explicant una història esbiaixada. Quan parlem de temes mèdics o biològics ho fem destacant les diferències que hi ha entre els homes i les dones? Fem mofa del dolors de regla o de l’estat d’ànim de les dones quan tenen la regla? Parlem de la menstruació amb els nostres fills i filles? Quan veiem jugar noies a futbol que diem? Quan veiem un noi fent ball que diem? Descrivim les necessitats o comportaments de les dones i homes en comparació amb el model ideal masculí?

També els homes i nens que no s’identifiquen en aquests rols o escenaris que s’expliquen com a universals estan patint una desigualtat per sentir-se fora de la realitat explicada  com a “vàlida o correcte”. Cal explicar la història, els fets ocorreguts tenint en compte aquests elements de discriminació i invisibilització, per ajudar als infants a entendre la realitat que viuen sense estereotips limitants.

Cal explicar que el fet que les dones o els homes no estiguin representades en certes professions o estudis té una arrel històrica amb trets discriminatoris .Que no té res a veure amb les seves capacitats pel fet de ser homes o dones. Sinó perquè els poders fàctics de cada moment, estat, creences religioses, van atorgar-los rols i els van prohibir d’altres i encara n’arrosseguem les conseqüències. Perquè ara ens pot semblar increïble que les dones no poguéssim votar fa poc anys enrere. Però jutjar els nostres avantpassats no ens permet veure que ara estem sent responsables de desigualtats que en el futur els resultaran igual d’increïbles per d’altres. Podem accelerar els processos de canvi si comencem nosaltres, a casa amb els nostres fills i filles. Podem canviar la història si tenim voluntat d’aprendre-la sense acceptar el que ens van explicar com a vàlid. Podeu investigar junts en família per descobrir-la?

 

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

NECESSITEM REFERENTS DIVERSOS I

Cada nit llegim  a casa un conte de  Contes de Bona nit per a nenes rebels i un de Contes per a nens que somien canviar el món. Creiem que és important que els nostres fills i filles tinguin referents, dones i homes amb els que emmirallar-se, saber que és

Llegir més →

GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia és un sentiment per la pèrdua d’atenció i estima d’algú important per nosaltres, sigui real o fictici, és un sentiment que no hem de jutjar ni treure-li importància. Sovint la gelosia entre germans és una dificultat que afrontem les mares i els pares que ens genera molt malestar.

Llegir més →

EL GRAN, LA MITJANA, EL PETIT… ens condiciona?

La posició que ocupem a la nostra família ens condiciona, és un fet, i cal tenir-ho en compte com a pares i mares dels nostres fills i filles. Tant si son fills únics com si tenim família nombrosa ja sabem que la posició que ocupem a la família ens condiciona

Llegir més →

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

EL MEU FILL ÉS PORTER

L’altre dia llegia un tuit d’una mare que felicitava al seu fill per ser el porter de l’equip, ella li retornava aspectes que sovint no veiem, que la posició de porter és la més desagraïda de totes, si el teu equip guanya el partit, és gràcies als davanters que han fet els gols, i si els perden és perquè

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →