EDUCAR AMB LA “L” A L’ESQUENA

L’altre dia parlàvem amb unes mestres i mares a l’hora sobre l’educació dels fills i filles i de lo complexe que és tot plegat. Sobretot perquè en la majoria dels casos volem educar diferent de com ens van educar a nosaltres. I no en sabem, no ens n’han ensenyat, potser coneixem la teoría si hem llegit libres o hem tingut converses amb altres, però a l’hora de posar-les en pràctica ens costa. Sovint ens acabem sentint repetint les frases que ens deien a nosaltres i que tanta ràbia ens feien… llavors perquè ho fem? Si no ens agradava que ens ho fessin i tampoc ens agrada ser mares i pares que per exemple amenacen a la primera de canvi als seus fills. Si no reculls les joguines, les regalo totes als nens que no en tenen. O els hi fan xantatge emocional, dient si no vens ja, et quedes aquí sola eh! O els hi dona un cop al cul quan es posen molt nerviosos, o ens posem a cridar fora de si quan ja no podem més i no sabem com gestionar l’enèsima bronca del dia. Que fem ara? Perquè no ens agrada fer totes aquestes coses però tampoc no sabem massa que fer… Si ens menteix i es firma les notes del professor ell mateix..alguna cosa haurem de fer no? Estem perduts en un època on hi ha tantíssima informació no sabem que fer. I segurament no hi ha una única i vàlida resposta. Primer de tot cal llegir però sense voler copiar, educar no és reproduir receptes, nosaltres i els nostres fills som únics. Llegir sense fustigar-nos pensant que tothom ho fem a l’inrevés del que hi posa, llegir sense voler fer-ho tot de cop i el mateix dia canviar la manera d’educar als nostres fills com un mitjó. Llegim, reflexionem i parlem-ne amb la parella si en tenim. És molt important contrastar idees i tenir criteris de família, comencem per una cosa i portem-la a la pràctica. No cridar per molt enfadada que estigui. Penso en el que vull deixar de fer, però sobretot penso en tot allò que faré en comptes de cridar, quines estratègies tindré. I començo i m’observo en aquestes situacions en les que abans cridava, com em sento? Que fan els meus fills? Hi ha algun canvi positiu? Si m’equivoco i torno a cridar, però estic convençuda que aquest és el camí, no tireu la tovallola a la primera, ningú ha dit que canviar una conducta apresa durant 40 anys sigui fàcil i s’aconsegueixi d’un dia per un altre. Quan tinguem un comportament canviat i integrat, passem al següent. Si els teus fills tenen a partir de 5 anys els pots fer partícips d’aquests canvis, els hi pots explicar que vols fer i perquè, segur que t’hi ajuden molt més del que et penses! I serà un gran model per a ells que els seus pares els hi expliquin que fan coses que no els agraden d’ells mateixos i que els demanin ajuda a ells per canviar-ho. A nosaltres que ens van dir que els pares tenien sempre la raó, sobretot el pare! En general hem crescut en una estructura familiar de poders i jerarquies, on reconèixer l’error davant dels fills era signe de debilitat. Només estar-te plantejant no reproduir aquest model i canviar-lo per un de propi ja és un grans pas. Fer-ho no serà fàcil, haurem d’anar amb la L a l’esquena, a poc a poc i admetent els errors com una part de la construcció del nou model educatiu familiar.

Comparteix

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on print
Share on email

Articles relacionats

SOC UNA MALA MARE

Sovint després d’haver fet un crit o de començar a llençar amenaces en bucle o de sentir-nos dir aquella frase que sempre ens havia fet tanta ràbia que ens diguessin a nosaltres quan érem petites… ens envaeix un sentiment de culpa. Sovint la reacció de ràbia o impotència a la

Llegir més →

JO TAMBÉ ET NECESSITO

Estem tan acostumades a ser les que fem coses pels nostres fills, els fem el menjar, els rentem la roba, els ajudem a vestir-se, ens organitzem la vida per portar-los i anar-los a buscar. Els estimem, cuidem, curem, protegim… que a vegades ens oblidem del que nosaltres també necessitem d’ells.

Llegir més →

LÍMITS O CÀSTIGS

Posar límits als nostres fills i filles vol dir, estrictament, dir-los que la seva activitat pot arribar fins a un lloc determinat i no el pot traspassar. Per tant, quan utilitzem la paraula límit com a eufemisme de càstig no podríem dir que sigui gaire encertat. Si no ens agrada

Llegir més →

REUNIONS FAMILIARS

Amb el nou any i els nous propòsits, avui us donem una eina que creiem que us pot ser de gran utilitat per un 2020, amb molta més pau… a casa! Una eina molt útil per resoldre dubtes o buscar recursos sobres educació i criança és llegir. Hi ha infinitat

Llegir més →

LA MEVA FILLA VOL SER UNA BEBÉ

Dilluns passat va començar l’escola, i amb ella  un munt d’emocions positives pels nostres fills i filles, retrobament dels seus amics i amigues, de les seves Mestres, d’un espai conegut on se senten com a casa, protegits,.. Però a la vegada també per molts infants és una situació de nervis

Llegir més →

SER LLESTA O ESFORÇAR-SE

Sentía al Xavier Sala i Martín parlar sobre com d’important és potenciar el valor de l’esforç en els infants i de quina manera això està afectant en aspectes claus de l’economia dels països i en les relacions laborals a les empreses. Els adults tenim la clau de volta per potenciar

Llegir més →